Publicitat
Publicitat

El rol dels pares

Cristina Hervás Maqueda
Psicòloga infantojuvenil 
Núm. Col. 25977


 

La parentalitat és una tasca complexa, especialment si el nostre infant presenta algun tipus de discapacitat. El naixement d’un infant sol comportar canvis significatius en la vida dels progenitors, però si aquest presenta una discapacitat congènita o bé és diagnosticada posteriorment el canvi de vida serà molt més impactant i inesperat.

Entre els trastorns en la infància i adolescència més relacionats amb discapacitat es troben la Paràlisi Cerebral Infantil (PCI), els trastorns de l’Espectre Autista, la Síndrome de Down, el Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat entre d’altres.

Ansietat, soledat, incomprensió i especialment sentiments de culpa solen desbordar als pares en la cura dels seus fills “anomenats normotípics”, però tot es complica una mica més quan aquest presenta alguna dificultat sigui conductual, emocional i/ o funcional. Al dol de la pròpia situació cal afegir-hi molts dubtes i incerteses: com per exemple qüestionar-se com serà el futur del fill/a, frustració per la situació, cansament… És a dir, factors que no fan altra cosa que incrementar l’estrès vital dels pares.

L’amor pels seus fills els impulsarà a fer el què sigui precís per aconseguir el benestar dels seus infants. Moltes vegades inicien un pelegrinatge de visites a especialistes, intenten cercar informació sobre diferents teràpies (algunes no basades en criteris d’eficàcia i eficiència… Recordem que el doctor Google a vegades pot ser contraproduent). A més, sovint no disposen de ningú amb qui poder compartir dubtes i pors. Deixant-los amb major sensació d’inseguretat. Per altra banda, l’atenció clínica i mèdica, en aquests casos sol estar més enfocada al diagnòstic i aspectes purament relacionats amb la patologia, descuidant l’impacte psicològic i social que implica el diagnòstic d’un fill/a amb discapacitat dins del sistema familiar.

Per tots aquests motius, des del Petit AVAN, pensem que l’abordatge cal que impliqui a tots els agents que interactuen amb l’infant (família, escola i la coordinació amb pediatra o neuropediatra, etc..). És imprescindible realitzar doncs un bon acompanyament per assolir el benestar del nen i del seu entorn més proper. Un dels nostres principals objectius és donar suport i acompanyar als pares: posant èmfasis en les fortaleses i habilitats, orientar-los en la intervenció, dotar-los de pautes i estratègies per millorar el dia a dia. Per assolir aquestes fites caldrà generar doncs una estreta col·laboració entre pares i el terapeuta de referència i contribuir que els pares siguin co-terapeutes imprescindibles en el procés. Caldrà valorar rigorosament les solucions intentades i enfocant la intervenció a trobar una millor qualitat de vida per tots.

Així doncs, des del Petit AVAN volem encoratjar-vos a ser part activa del procés terapèutic, conscients de la vostra importància en la seva efectivitat, però amb la tranquil·litat de fer aquest camí acompanyats pels nostres professionals psicòlegs, logopedes, neuropsicòlegs, terapeutes ocupacionals i fisioterapeutes perquè tal com diu una de les frases emblemàtiques de la nostra entitat “Junts ho fem possible”.

Tagged with

Leave a Reply

Your email address will not be published.