Dificultats d’aprenentatge escolar

Cristina Hervás Maqueda
Psicòloga infantojuvenil 
Núm. Col. 25977


 

Ja ha començat el nou curs escolar. Els nens i nenes passen moltes hores a l’escola i l’aula pot esdevenir un ambient ric i encoratjador, però també un gran repte. L’aprenentatge i l’assoliment de nous continguts acadèmics és fonamental durant l’etapa infantil i adolescent. No tots els nens i nenes presenten el mateix ritme en l’adquisició de nous aprenentatges. Hi ha múltiples variables que poden interferir. Sovint, no tendim a posar-nos “en les sabates”, d’aquells infants que presenten un ritme diferent de la resta de companys i companyes de classe. Tal com deia Marcel Proust “el veritable viatge al descobriment no consisteix a buscar nous viatges sinó en mirar amb nous ulls” i això és el que avui amb aquestes línies volem intentar. Intentar mirar diferent.

Sovint quan sentim a parlar col·loquialment de dificultats en les habilitats específiques de l’aprenentatge pensem en termes com són Dislèxia i el TDAH (Trastorn per dèficit d’atenció – hiperactivitat). Però hi ha d’altres menys conegudes i que també són força presents a l’aula. Avui us volem parlar d’elles.

Imaginem-nos a l’Agnès, mai li ha anat massa bé les matemàtiques. Li va costar aprendre a sumar i restar, tampoc tenia molt clar com fer seqüències. A casa entenen que no tothom ha de ser un crack a totes les assignatures, però noten que és un problema que va més enllà de l’escola. No té molt clar els conceptes numèrics, sovint s’equivoca amb les hores o en seguir instruccions i, per molt que li expliquin com, no acaba d’entendre com fer-s’ho per encertar el canvi que li han de donar quan va a comprar el seu berenar.

A l’escola la mestra està preocupada perquè acostuma a evitar algunes activitats: demana per anar al lavabo, s’aixeca a fer punta al llapis constantment, no vol participar en les activitats grupals, passa el torn quan li toca respondre… No sempre porta els deures i quan ho fa acostumen a estar desorganitzats, mal presentats o són activitats equivocades.

Estem davant d’un cas típic de discalcúlia. És un Trastorn Específic de l’Aprenentatge que afecta  la comprensió de conceptes matemàtics, així com a la realització de diferents tasques tant del dia a dia com en l’àmbit acadèmic.  

Durant el curs escolar s’evidencien molts casos com el de l’Agnès. Són el que els especialistes anomenem Dificultats Especifiques de l’Aprenentatge (DEA). Aquests consisteixen en un grup heterogeni de dificultats en l’adquisició i ús d’habilitats de lectura, escriptura i en el raonament o habilitats matemàtiques. O dit amb paraules més tècniques Dislèxia (trastorn de la lecto-escriptura), Discalcúlia (trastorn en l’aprenentatge matemàtic) i Disgrafia (trastorn en l’escriptura) i trastorn del desenvolupament del llenguatge. És molt freqüent trobar-los acompanyats d’altres trastorns com el TDAH, Autisme, etc... La prevalença (número d’afectats respecte al total de la població) d’aquests trastorns es correspon en un 10% en el cas de la Dislèxia, d’un 4-8% per la Disgrafia i d’un 3-6% per la Discalcúlia. A més sabem també, que un 68% de persones que presenten un DEA, presenten un familiar directe (de primer grau) afectat.

En general doncs, aquestes dificultats afecten al voltant del 5-15% dels alumnes i poden ser una de principals causes del fracàs escolar si no es fa una bona detecció i es prenen de manera precoç les adaptacions necessàries per a cada cas. A més, aquests trastorns tenen una base neurobiològica, és a dir, hi ha mecanismes i àrees cerebrals implicades, i no estan relacionats amb la intel·ligència de l’infant. A més, poden estar presents al llarg de tot el cicle vital de la persona.

Què podem fer per ajudar-los?

Les primeres sospites a l’entorn familiar o escolar és la percepció que el rendiment escolar no correspon al seu nivell de desenvolupament o al rendiment en altres assignatures. Tal com hem dit anteriorment els DEA no estan relacionats amb la capacitat intel·lectual i aquestes dificultats es manifesten en el context determinat d’una assignatura i no en tot el currículum escolar.

Serà de vital importància doncs fer una bona detecció mitjançant una exploració específica i exhaustiva. Aquesta permetrà realitzar un bon diagnòstic i crear un pla terapèutic individualitzat per l’infant. Serà bàsica la col·laboració i el treball conjunt de tot l’ambient de l’infant. Caldrà iniciar una intervenció on s’hauran d’aplicar estratègies i tècniques específiques que ajudin a l’infant  a compensar les dificultats observades, així com, potenciar els seus punts forts. Des de l’escola s’hauran de posar en marxa un seguit d’adaptacions metodològiques significatives per millorar el procés d’ensenyament i aprenentatge. Des de casa, serà especialment important encoratjar el seu esforç i els petits avanços per tal de cuidar la seva autoestima i benestar emocional. Per tant, caldrà una bona coordinació de tots els agents implicats que representarà l’eix bàsic per aconseguir una intervenció conjunta eficaç i eficient, per tal que l’infant pugui disposar de les mateixes condicions i oportunitats que els seus iguals. 

Tagged with

Leave a Reply

Your email address will not be published.