Publicitat
Publicitat

Com acompanyar als infants en el retorn a l’escola més estrany i incert?

tornar a l'escola

El covid-19 ha entrat a les nostres vides de manera fulminant i per quedar-s’hi un temps, fet que ha canviat completament la vida de la ciutadania de gairebé tot el món. De cop i volta s’han tancat escoles, instituts, llocs de treball i tothom s’ha hagut de confinar a casa seva. Aquests canvis afecten evidentment les famílies, en les quals poden sorgir emocions diverses. Per sort, la capacitat d’adaptació i la resiliència són molt grans en infants, joves i famílies, que han sigut capaços de fer-hi front, reinventar-se i avançar, malgrat les dificultats.

Ara és el moment d’aprendre amb cautela i prudència a conviure amb aquest virus i, per tant de tornar a l’escola o a l’institut amb molta incertesa, pors, neguits, però també moltes il·lusions i ganes de retrobar-se alumnes i personal docent i no docent.  Malgrat tot, cal admetre  que ens trobem en un curs totalment diferent al dels altres anys.

Aquests dies està a debat l’educació presencial, semipresencial, online… Tots aquests sistemes han fet i fan la seva funció però no cal oblidar que l’educació integral d’un infant va molt més enllà dels continguts acadèmics, de la instrucció que se’ls pot transmetre davant d’una pantalla. No hi ha educació sense contacte, sense mirades, sense presència, sense compartir, sense relació social, sense cooperació, ni competitivitat. La transmissió de coneixements virtuals és instrucció i educar és una altra cosa molt més àmplia, compromesa i en la què hi conviuen molts d’altres factors.

Els aprenentatges emocionals no funcionen online i no podem deixar de treballar-los ni de transmetre’ls. Són indispensables per educar i formar persones competents per a la vida. A l’escola aprenen intel·ligència emocional, habilitats socials, normes i valors, es sociabilitzen, juguen, comparteixen, s’expressen i, sí, també sdquierieixen coneixements. Aquests aprenentatges transversals, que es produeixen gràcies a la presencialitat, a la convivència i a la interacció entre iguals i l’equip docent són indispensables.

Un entorn de desenvolupament

La comunitat educativa és un dels entorns de desenvolupament que Brofendrenner va definir en la seva teoria dels ecosistemes educatius. Entorn que, després de la família, és el més important en la vida dels infants. Entorn que, degut a la pandèmia, ha estat parat durant sis mesos. Entorn que, aquest nou curs escolar, els infants i els joves es trobaran totalment distint i molt especial. Trobaran una escola, un pati i una aula organitzada de manera diferent, en grups reduïts, en què s’hauran d’aplicar mesures estrictes d’higiene, hauran de portar mascareta, no podran compartir coses, no es podran abraçar, jugar lliurement, barrejar-se amb altres grups… Això afectarà la manera de comunicar-se amb els companys i companyes, amb els docents, amb el personal no docent… Algunes rutines també es poden veure afectades i caldrà un temps per adaptar-se. Tot un repte que entre tots aconseguirem.

L’educació integral d’un infant va molt més enllà dels continguts acadèmics, de la instrucció davant d’una pantalla. No hi ha educació sense contacte, sense mirades, sense presència, sense compartir, sense relació social, sense cooperació,

Les mesures de seguretat que cal prendre comportaran canvis en l’organització escolar i això pot generar angoixa en els nostres fills i filles i, per això, el paper de les famílies en aquests moments és acompanyar-los en aquest procés, preparant-los i donant-los eines per afrontar de forma positiva aquesta nova realitat.

Aquests canvis afectaran la vida diària de l’escola i cal explicar-los als petits i petites perquè vagin preparats i sàpiguen amb què es trobaran. És possible que experimentin sentiments oposats: per una banda, alegria, ganes de veure els companys i companyes, de tornar a la rutina i a la normalitat, però, per altra banda, por, incertesa, inseguretat, etcètera. Sentiments i neguits totalment normals que entre tots hem d’acceptar, admetre, acompanyar i ajudar a superar.

És important atendre les necessitats i acompanyar les emocions dels fills i filles, respectant el ritme de cadascú: de ben segur que aquest temps també els ha fet créixer i aprendre altres aspectes importantíssims per a la vida.

També pot ajudar a sentir-se millor el fet de prendre consciència que tot això es fa pel bé de tothom, per cuidar-nos, per estimació, per consideració a les persones en risc, pels nostres avis i àvies, per responsabilitat… Valors que cal transmetre als nostres infants: responsabilitat, solidaritat, empatia…

És molt normal que aquesta incertesa també generi preocupació a les famílies en com pot afectar tot això als nois i noies. Per tant, és important admetre-les i comentar-les al professorat del centre educatiu, demanar la informació que es necessiti i mantenir una comunicació fluida amb el tutor o tutora i responsables del centre educatiu.

És necessari fer un bon retorn a l’escola, cal contemplar tots aquests neguits i dubtes, però a la vegada exigir que aquesta sigui segura a tots els àmbits: infants, famílies i personal docent i no docent. La tornada a l’escola s’ha de fer-se des de la calma, malgrat la incertesa i l’estrès que la situació comporti.

Cal fer-los entendre i transmetre’ls ja des de ben petits, sobretot a partir de 6 anys, que tot a la vida no es pot controlar, que hem d’aprendre a conviure-hi. Per això, és útil fer un llistat de les coses que sí que estan a les nostres mans sobre les que poden tenir control i de les que no

Les emocions són contagioses

De com afrontem els adults aquest malestar emocional dependrà la reacció dels infants. Si ens noten ansiosos, estressats i amb por, ells sentiran el mateix, ja que les emocions són contagioses i els infants aprenen imitant comportaments. Malgrat tot, els éssers humans tenim eines per fer front a les dificultats: són les nostres fortaleses. Aprendre a ser resilients, no viure en permanent estat de por, sí de prudència i cura, sense negar riscos ni perills, són virtuts que hem d’utilitzar i fer aflorar.

Per tant, cal fer-los entendre i transmetre ja des de ben petits, sobretot a partir de 6 anys, que tot a la vida no es pot controlar, que hem d’aprendre a conviure-hi. Per això, és útil fer un llistat de les coses que sí que estan a les nostres mans sobre les que poden tenir control i de les que no. A partir d’aquí els ensenyarem a ser responsables i a assumir diferents situacions a la vida en les que només ens toca acceptar i prendre mesures per tal que el malestar emocional sigui el mínim i recuperem ràpid el benestar, sobre el qual sí que podem incidir i actuar.

No podem aïllar i blindar als fills i a les filles davant les dificultats, però sí podem donar-los eines que els ajudin a afrontar aquestes situacions i reptes que la vida els presenta. D’aquesta manera els farem competents, resilients i amb capacitat per superar les adversitats de la  vida.

Consells per acompanyar els fills i filles en la tornada a l’escola :

  • Explicar com serà la tornada al centre educatiu perquè sàpiguen què s’hi trobaran: es faran entrades i sortides esglaonades; estaran a l’aula per grups, i hauran de mantenir la distància de seguretat, rentar-se les mans sovint i usar la mascareta quan calgui.
  • Transmetre una actitud positiva en el fet de tornar a l’escola, de veure els companys i companyes i retrobar-se amb il·lusió.
  • Animar que participin en iniciatives que els involucrin en la resposta a la pandèmia i en la promoció d’actituds responsables;
  • Posar en valor tot l’esforç que han fet durant aquests mesos a casa (en les tasques escolars i en els aprenentatges) i la responsabilitat que han mostrat.
  • Comentar amb el tutor o tutora les inquietuds, preocupacions, expectatives que tingui el vostre fill o filla i vosaltres.
  • Informar de les mesures de seguretat que tindran en el centre educatiu.
  • Anticipar-vos amb ells i elles els seus neguits.
  • Parlar i solucionar els seus dubtes, neguits, pors, etc. aportant seguretat i recolzament emocional.

Portar mascareta no els impedeix somriure, ni riure… animeu-los a trobar noves formes de saludar i d’expressar els sentiments i les emocions sense contacte. Una mirada, un gest… ens ho diuen tot!

Leave a Reply

Your email address will not be published.