Com acompanyar els infants i adolescents per processar els canvis provocats pel covid?

Roger Aranda Rovira | Psicòleg col.legiat 24.976
Director i psicòleg de La Fita Psicologia i VEIE Vallès Occidental


adolescents covid

Hi ha un mantra que es repeteix insistentment des de principis de setembre i que es basa en dades empíriques; les escoles i els instituts no tancaran. Les escoles, tan assenyalades durant el lapse de temps de març a juny d’aquest any 2020 per oblidar, són segures. I no és només que siguin segures perquè no es reprodueixi a la velocitat habitual un virus que ataca a la nostra salut orgànica, sinó que són estrictament necessàries per a la salut mental i socioemocional dels infants i són un context de relació imprescindible per a un desenvolupament pròsper i funcional. De fet, els tres contextos de desenvolupament vital més importants per als nostres fills i filles són la llar, l’escola i els contextos de relació amb iguals out school (parcs infantils, extraescolars, etcètera).

Els infants i adolescents ja van patir una pèrdua el 14 de març (l’escola i els amics presencialment) i ara en pateixen una altra (extraescolars i activitats d’oci). Com viuen els nostres fills i filles aquesta realitat? Com transiten la pèrdua i la incertesa constants? És possible que la pèrdua de l’equip d’handbol, les extraescolars de música, educació emocional, dansa o karate tinguin un impacte negatiu sobre la salut emocional dels infants? La resposta és molt clara: sí. Són àmbits de relació que aporten patrons distints de relació, que acostumen a ser menys estructurats i que reforcen la identitat i el sentit de pertinença. Cadascun dels infants i joves saben de la importància que tenen l’oci i cadascuna de les activitats esmentades per a ells.

És possible que la pèrdua de l’equip d’handbol, les extraescolars de música, educació emocional, dansa o karate tinguin un impacte negatiu sobre la salut emocional dels infants? La resposta és molt clara: sí

La nostra tasca com a adults, és acompanyar-los per a processar un nou canvi que indueix a la pèrdua d’un o diversos àmbits relacionals significatius. És important fer-ho perquè la pèrdua es relaciona directament amb la tristesa de la mateixa manera que la incertesa ho fa amb la por i la preocupació; emocions i estats introspectius i desagradables que, habitualment, tenim dificultats per expressar culturalment.

Cal remarcar que els adolescents són els més damnificats amb aquest nou canvi. L’altre dia parlava amb una adolescent que em deia textualment “tinc la sensació que estem tots més apagats, més tancats i més tristos”. Ella va generalitzar un sentiment que percebia i que té tot el sentit del món. Pels preadolescents i adolescents, els iguals tenen una importància fonamental. A partir de la preadolescència, les relacions de jerarquia progenitors – fills/es perden pistonada i agafen molta força les relacions horitzontals entre iguals.

Per donar un cop de mà als nostres infants i adolescents, ens hem d’encarregar de fer entendre la situació per donar-li sentit i coherència i també, els hem de donar eines per regular els estats introspectius i desagradables que puguin aparèixer. Ens cal fomentar la resiliència davant situacions adverses propiciant el creixement personal i el benestar. En qualsevol cas, tota experiència o tessitura en la que ens col·loca la vida ens dóna oportunitats d’aprenentatge i assimilació.

Com ho podem fer?

En primer lloc, ens cal esdevenir un model que aporti afecte, confiança i seguretat. Els pares, mares, tutors, avis, àvies… som els seus referents. Si nosaltres mostrem seguretat i calma i aportem la sensació que tornarem tard o d’hora a la normalitat, els nostres infants i joves estaran més tranquils i tindran la convicció que això passarà. Si la tendència és contrària o ambivalent, traslladarem aquesta sensació. Nosaltres som el terreny pel qual transiten a nivell emocional, ens hem de plantejar si som pedra o arenes movedisses.

L’altre dia parlava amb una adolescent que em deia textualment “tinc la sensació que estem tots més apagats, més tancats i més tristos”. Ella va generalitzar un sentiment que percebia i que té tot el sentit del món

En segon lloc, ens hem de permetre i hem de facilitar les emocions. Els adults som els primers que hem de manifestar els nostres neguits i els nostres estats desagradables per a facilitar que els infants i joves també ho facin. Com pretenem que ens expliquin que estan nerviosos pels canvis constants o tristos per les pèrdues de contextos relacionals si nosaltres no ho fem? En ocasions, tenim tendència a avaluar-ho tot racionalment i, una situació com l’actual, amb tantes pèrdues i pors, és complicat abordar-la amb la raó. Hi ha situacions inexplicables a nivell cognitiu i el covid, ens ha situat en una d’aquestes. Hauríem de substituir els “vaja, no puc veure els amics, és el que hi ha, paciència…”  pels “estic trist i em sento una mica buit, em falta el meu espai amb els amics…”.

Per altra banda, cal que estiguem disponibles. Quan els nostres fills i filles s’obrin i ens expliquin com es senten. Cal estar connectadíssims amb els seus estats per promoure que aquest fet es doni amb freqüència i naturalitat.

Per promoure l’anterior, cal limitar l’ús de la tecnologia. Els estudis recents posen damunt la taula que dispositius com els mòbils, les consoles i les tauletes cada vegada ens alienen més del què passa al nostre voltant. En aquest sentit, cal normativitzar el seu ús promovent un espai on s’eradiquin aquests dispositius. En el cas dels preadolescents i adolescents això és essencial. Un bon moment per fer-ho, a tall d’exemple, seria l’hora de dinar o l’hora de sopar.

Tanmateix, aquests dispositius són importants per seguir mantenint el contacte social. El fet que es limiti l’oci i es tanquin les extraescolars, fa que els joves perdin un àmbit d’interrelació fonamental amb els iguals. Així doncs, els dispositius mòbils són importants per seguir connectats amb els nostres amics i amigues i és important que tinguin el seu espai de la mateixa manera que és important que estiguin ben guardats i no interrompin determinats moments del dia.

En aquest sentit, també cal que animem als nostres joves a que prenguin l’aire amb els amics a les tardes o durant el cap de setmana (sempre remarcant les normes de seguretat d’imperiosa necessitat) i, de la mateixa manera, que portem als més petits als parcs o a indrets on puguin connectar amb la naturalesa.

A tall de resum, ens cal fomentar la facilitació emocional, aportar seguretat i afecte, promoure la comunicació, limitar l’ús de la tecnologia en determinats espais per assolir tot l’esmentat i, promoure espais de relació amb els iguals que puguin ‘substituir’ els contextos perduts i redueixin l’impacte de les noves limitacions.

L’amenaça a la nostra salut orgànica provocada per la pandèmia i el daltabaix econòmic associat són importantíssims però cal que també posem l’accent en l’impacte emocional, social i mental de la situació en la gent gran, els adults, els joves, els adolescents i els infants.

Leave a Reply

Your email address will not be published.