Publicitat
Publicitat

SOS! Tornem a la rutina!

rutina

Vam passar uns mesos convertint-nos en experts en Tetris i finalment vam aconseguir quadrar les nostres vacances amb les de la nostra parella, fer que no coincidissin amb les de l’ex i la seva nova mitja taronja ni amb els campaments dels nostres fills (biològics i afins) i, sí!, finalment vam aconseguir passar uns dies de vacances tots tots junts (els meus, els seus, els nostres i nosaltres), i potser fins i tot uns dies amb només els nostres fills i –oh, miracle!– també amb la nostra parella a soles.­

Ha estat caòtic, meravellós, divertit, esgotador, fantàstic i… JA S’HA ACABAT!

Setmanes i setmanes actualitzant excels, ajustant agendes, fent trucades, reserves i equilibris i ara ja està. Ja s’han acabat les vacances. Tenim tot l’any per endavant per deixar descansar el nostre compte d’Instagram i fer l’àlbum de fotos (no sigueu mandrosos, que això del digital ha fet molt de mal als records familiars) i santornemhi que no ha estat res i d’aquí dos dies ja haurem de planificar com i amb qui passem les festes de Nadal.

Mentrestant, però, ens toca tornar a la fabulosa rutina de les famílies enllaçades i, com cada setembre, enfrontar-nos a un dels hits del curs escolar: les normes (sí, allò que vam deixar més o menys abandonat, en algun punt entre juliol i agost).

Desitjat per uns i temut per altres, el retorn a les normes i límits de cada casa és un dels aspectes que dificulten l’aterratge postvacances (ja de per sí complicadot) a les famílies enllaçades.

En un món ideal, el consens entre tots els adults que tenen un rol parental amb els infants seria el més convenient per evitar el caos que suposa la tornada al dia a dia (això vol dir, sobretot, estar d’acord en les activitats que realitzaran els fills –un altre dia parlarem de les extraescolars!– i tenir unes normes bàsiques comuns a les dues cases). Això no obstant, la parentalitat compartida no sempre és un camí de roses i, fins i tot si hi ha acord entre els adults, els petits o no tan petits no sempre estan disposats a seguir-lo. Ara bé, deixem també aquest tema per més endavant (els desacord dels fills amb els límits dels pares) i parlem de què passa quan cada casa és un món d’una galàxia diferent, quan recordem perquè l’ex és ex i ja no comparteix manta amb nosaltres.

Que si «a casa el papa no he de fregar plats», que si «la mama em deixa mirar la tele abans d’anar a dormir», que si «a casa els avis no em renyen si dic paraulotes», que si… Us sona? Doncs agarraros que vienen curvas, que diuen per allà baix. Després d’uns mesos en què hem baixat la guàrdia, hem menjat gelats a tothora i se’ns han colat moltes més llaminadures de les que volem admetre, la tornada a les normes i als límits és dura (però necessària).

Desitjat per uns i temut per altres, el retorn a les normes i límits de cada casa és un dels aspectes que dificulten l’aterratge postvacances

No som els únics a qui ens costa saltar del llit per anar a treballar i haver de tornar al fabulós llençar-netejar-endreçar que sembla governar a casa com a mínim cinc dies a la setmana. Als nostres fills, aquesta dificultat se’ls complica bàsicament perquè se’ls duplica. Sigui quina sigui la modalitat de custòdia, hi haurà coses a fer diferents a cada casa. Sovint diferents, a més, a les que tenien abans de l’estiu (ja que els límits i les normes han d’evolucionar igual que evolucionen els nostres fills). I sovint també, la majoria d’elles seran coses per les quals els nostres encantadors petits no mostren especial predilecció (rarament les normes molen, acceptem-ho). Així doncs, ànims!, siguem comprensius i no perdem la calma.

parentalitatPensem que és difícil integrar una norma si a una llar existeix i a l’altra no (una sèrie de normes bàsiques comunes a les dues cases seria ideal –ja ho hem dit, oi?–), però aquesta diferència ens pot servir per explicar que no hi ha “veritats absolutes” i que hi ha maneres diferents de fer les coses bé o de veure les coses. Això implica parlar molt més amb els nostres fills i argumentar millor el motiu de les normes que cal complir a casa nostra i fins i tot (i molt important) fer-los partícips en l’elaboració d’aquestes normes (sempre en relació a la seva edat). Se us ocorre una millor manera per educar els adults de demà en el respecte a l’altre i la democràcia?

Cal recordar que, segons en quin punt del procés d’enllaç ens trobem, el fet de posar noves normes pot semblar culpa de la parella del pare o la mare (és un clàssic en els primers temps de convivència, no patiu que tots hem passat per aquí). Si ens trobem en una etapa molt inicial de la família enllaçada i pel motiu que sigui hi ha una norma que no es pot consensuar a nivell familiar, és convenient que sigui el progenitor (després d’haver-ho acordat amb la seva parella) qui comuniqui i argumenti (molt important!) la norma als seus fills. Fins que no s’hagin creat els pertinents llaços afectius amb el pare o mare afí, no és convenient assumir cap rol parental, recordem que les coses s’han de fet molt a poc a poc en les famílies enllaçades.

I últim, i no per això menys important: les normes són per tothom. És evident que si els fills adolescents poden arribar a les tres de la matinada un dissabte, aquesta norma no serà vàlida pels fills més petits; o que si els fills grans tenen assignades unes tasques de casa, aquestes no seran les mateixes que tinguin assignades els adults. Però si s’ha acordat que el mòbil es queda el calaix a l’hora de dinar, es queda el calaix a l’hora de dinar i no valen excuses de trucades de feina, i si hem dit que no es fuma a casa, doncs no es fuma a casa, i així podríem anar seguint…

La família (les famílies en els cas dels nostres fills!) han de poder ser un recer, un lloc d’acollida i d’aprenentatge, un referent. La configuració de les famílies enllaçades les força (una mica més que a la resta de famílies) a educar en el consens, en la democràcia i en el respecte a l’altre. No és fàcil, però… ¿oi que ara la tornada a la rutina us sembla més una oportunitat per al creixement que un escull infranquejable?

Bon inici de curs!

Leave a Reply

Your email address will not be published.