Publicitat
Publicitat

Temps hostils pels nostres infants i adolescents

AIDA G. QUER | @gurumaji


mascatera escola

Son temps hostils pels nostres infants i adolescents. L’adultcentrisme i la falta de coherència i responsabilitat envers a la infància i adolescència són, al meu parer, molt bèsties últimament.

Jo, com a adulta productiva, puc anar al gimnàs sense mascareta i amb qui volgui. A la terrassa d’un bar, igual. Jo, com a adulta productiva, puc agafar un tren o el metro o un bus per anar a treballar (on sigui). La meva filla no pot estar a la classe (ni a educació física) ni al pati sense mascareta, no pot relacionar-se amb qui vol, no pot abraçar les seves amics i amigues, ni a la professora. No pot agafar la ma d’un company o companya que ho necessiti que no sigui de la seva classe. I un professor que no sigui del seu grup estable no pot entrar a la seva classe. No pot estar al parc (aire lliure, com una terrassa d’un bar) sense mascareta. O si som masses tenim el perill que els tanquin. I les proves els les han de fer estant al centre educatiu sense un adult de referència, sense la seva mare, avi, pare, àvia… o en qui confiï.

Com a mares, pares, àvies, tiets, com a adults referents, hem de vetllar per ells i elles, hem de protegir-los i deixar de normalitzar aquest tracte incorrecte i insensible.

Com a mares, pares, àvies, tiets, com a adults referents, hem de vetllar per ells i elles, hem de protegir-los i deixar de normalitzar aquest tracte incorrecte i insensible. Hem de validar el que senten i posar-hi nom, respectant sempre aquests sentiments. No hem de mentir-los mai, explicar-los les coses amb sinceritat i el que passarà, si podran o no estar amb els amics i amigues al pati, si es queden a dinar com serà, etcètera.

Obvi que s’han de prendre decisions, precaucions i el que sigui coherent i realista. Però no podem tractar les escoles, l’educació, com si fos un espai perillós on poden morir i emmalaltir. Hem de parlar d’espais de joc, d’amor, d’aprenentatge… Prou ja de tractar la infància i l’adolescència com si fossin el mal, que són el futur! Són la nostra canalla, el nostre jovent, i ens necessiten. Aquí i ara.

Tagged with

Leave a Reply

Your email address will not be published.