Publicitat
Publicitat

El grup sabadellenc Samfaina de Colors celebra els seus 30 anys damunt dels escenaris tornant a les arrels

Samfaina de Colors són Xavi Múria i Mirna Vilassís

Xavi Múria i Mirna Vilassís són els Samfaina de Colors | (c) Petit Sabadell

El grup Samfaina de Colors, creat el setembre de 1988 a Sabadell pels sabadellencs Mirna Vilassís i Xavi Múrcia, compleix 30 anys i ho celebra amb un doble retorn als orígens. La formació, que ara té domicili a la Garrotxa, no només ha triat Sabadell per estrenar el seu nou espectacle, Els cistells de la Caputxeta, sinó que a més aposta de nou per la música tradicional catalana, després d’algun temps allunyada d’aquest àmbit. Samfaina de Colors es va crear, precisament, per difondre la música tradicional els Països Catalans entre els més petits, però l’èxit dels seus darrers espectacles (Cabaret Patufet i Els tres porquets es caguen de por), d’un caire més personal, havia difuminat aquesta especificitat. El fet de complir tres dècades damunt dels escenaris i l’actual moment que viu Catalunya els han fet decidir a recuperar la casella de sortida: “Utilitzar la música tradicional té connotacions que van molt més enllà del tema estrictament musical i ara mateix té molt sentit fer-ho“, diu Xavi Múrcia, per qui la Cultura viu “un moment de resistència”.

Després de les funcions escolars realitzades aquests últims dies, i que han permès afinar el funcionament de l’espectacle, Els cistells de la Caputxeta s’estrenarà oficialment aquest dissabte 10 de febrer (18h) a LaSala Teatre de la ronda Roureda, un escenari especial per a Samfaina de Colors: “Actuar a Sabadell és jugar a casa perquè tot i que fa 25 anys que vam marxar, aquí hi tenim la família, els amics i molts records. I, a més, estrena a LaSala és un luxe perquè és un privilegi poder treballar a l’únic teatre de Catalunya dedicat exclusivament al públic infantil i familiar“, explica Mirna Vilassís.

Plantejat com “un concert visual amb molt teatre”, Els cistells de la Caputxeta és un recorregut pels diferents mesos de l’any a partir de temes tradicionals i dels poemes del llibre Per molts anys, de Miquel Martí i Pol. A cadascun dels cistells que porta la protagonista s’hi amaguen sorpreses i música que permeten viatjar les principals festes i tradicions del calendari com Sant Jordi, Sant Joan o el Nadal, entre d’altres. “Ens ha quedat molt mono i ens serveix per celebrar els trenta anys amb un producte molt nostre i que encaixa molt bé en el moment actual“, valora Vilassís.

Hereus d’una tradició 

Samfaina de Colors Els cistells de la Caputxeta

Una escena d”Els cistells de la Caputxeta’ | (c) Samfaina de Colors

I això que tant ella com Múrcia reconeixen que no són massa de celebrar aniversaris. “Vas fent –diuen– i un dia te n’adones que has fet 30 anys”. Arribats a aquest punt, però, no defugen aturar-se un moment per mirar enrere i fer ni que sigui una mica de balanç dels 22 espectacles que han estrenat, les 5.300 funcions que han fet o els set discos que han enregistrat. No es consideren uns pioners en la utilització de la música tradicional per als més petits sinó hereus d’una tradició que van recollir de grups com Ara va de Bo i d’autèntics mites pels que ara ronden els 40 i 50 anys d’edat com Àngel Daban o Xesco Boix. “Molta gent ens deia que ens estavellaríem, però aquí estem. Hem fet coses millors i pitjors, però estem satisfets perquè semblava impossible poder viure d’això i ho hem aconseguit”, diuen els dos intèrprets sabadellencs.

“A la dècada dels 80 i 90 va haver-hi molta gent que va decidir que calia posar l’accent en la música pròpia i nosaltres venim d’aquella tradició. A Catalunya tenim un repertori amb cançons precioses que cal mantenir en l’imaginari col·lectiu, és a dir, que els nens han de conèixer i a això és al que ens dediquem”, resumeixen els Samfaina de Colors. Després d’una primera etapa en què van cultivar principalment l’animació de carrer, l’estrena de Ralet, ralet l’any 1999 va demostrar-los que hi havia espai per pujar la música tradicional dalt l’escenari i ja mai més han abandonat aquest espai. “La música tradicional connecta de seguida amb el públic, fins i tot en aquests moments en què podria semblar que els queda molt lluny“, explica Múrcia. “En èpoques com l’actual, de sobreinformació i rapidesa, mantenir un concert de dinàmica calmada i tranquil·la no és fàcil, però ho superem amb els recursos que hem anat acumulant al llarg dels anys i, sobretot, apostant per espectacles molt artesanals“, afegeix, per concloure: “Potser la cosa funciona per contrast”.

Així doncs, el principal handicap que Samfaina de Colors ha hagut d’afrontar al llarg de la seva trajectòria no ha estat pas la inexistent reticència del públic a la música tradicional com es podria suposar a priori. La gran dificultat ha estat la manca d’exposició mediàtica que pateix tradicionalment el món dels espectacles infantils i familiars. Certament, en el seu cas, aquesta circumstància s’ha superat en part gràcies al “component pedagògic” dels espectacles, que ha fet que moltes escoles s’hi interessessin i ha garantit “un volum de feina que va molt bé”. Però, comptat i debatut, una constant de la història de la formació ha estat la necessitat de “picar pedra” a cada nou espectacle.

Hi ha una falta de reconeixement general del nostre sector on es fan coses que estan molt i molt bé però que no tenen cap suport mediàtic, de forma que cada nou projecte comença pràcticament de 0″, expliquen Múrcia i Vilassís.  “La nostra sort és que després de 30 anys molta gent ja ens agafa el telèfon a la primera, però en general el públic desconeix el que es fa i la gent que comença ho té molt cru”, afegeixen. Això fa que sigui difícil vaticinar quin és el futur de Samfaina de Colors. Naturalment, de forma immediata, els plans passen per explotar Els cistells de la Caputxeta durant un temps. I després? “Ni idea. Suposo que trobarem la manera de fer coses”, conclou Xavi Múrcia.

Leave a Reply

Your email address will not be published.