Publicitat
Publicitat

La por infantil: identificar-la, afrontar-la i superar-la

combatre la por infantil

La por és una de les emocions més freqüents en els infants i de les primeres en manifestar-se. Definim la por com una emoció habitual durant la infantesa que apareix quan el nen o nena se sent en perill per una amenaça real o irreal. És un comportament normal i totalment necessari per al desenvolupament evolutiu –són etapes que han de passar– i en la majoria de casos disminueix i desapareix de forma natural a mesura que van creixent. Un nen sense por és un perill. La por actua com a sistema de seguretat i constitueix la motivació necessària per evitar un perill concret.

La por és un sentiment que ens produeix intranquil·litat i inquietud però moltes vegades també angoixa i fins i tot terror. Saber controlar aquesta emoció seria genial quan ens passa durant la infantesa. Com a qualsevol emoció, la por es manifesta a tres nivells: la conducta (evitant una situació, mostrant inquietud o hipervigilància, etcètera); els sentiments i pensaments subjectius (esperar sempre el pitjor, preocupar-se per no poder afrontar una situació…); i la reacció fisiològica (suor, mareig, tensió muscular, mal de panxa, mal de cap…).

Les pors es tornen fòbies quan perden tota la seva utilitat d’advertència davant un perill i esdevenen desproporcionades, és a dir,  l’objecte que  fa por és inofensiu perquè no constitueix cap amenaça real i són desadaptatives,  és a dir, l’elevada intensitat de la resposta produeix malestar, preocupacions i símptomes físics desagradables (ansietat, mareig, diarrea, mal de cap…), altera el ritme de vida del nen i repercuteix negativament en el seu desenvolupament personal, ambient familiar, rendiment acadèmic o relacions socials.

Podem distingir la por de la fòbia quan el comportament de l’infant no s’adequa a la situació. Una altre clau per diferenciar-les és que les reaccions del nen davant una por en concret perdurin més enllà dels sis mesos després de la seva aparició o que la por no correspongui a l’edat del nen. Per exemple, és normal que un nadó fins als dos anys i mig tingui por a la separació de la mare, però als sis anys , ja no.

La fòbia és una por que està fora de lloc. És una por exagerada, que apareix o persisteix a edats inadequades (la por dels gossos és normal als tres anys, però és una fòbia als quinze), es repeteix davant la mateixa situació o objecte, és persistent i altera la vida del nen, essent una font d’angoixa i de patiment per a ell.

Les pors que es poden considerar normals segons l’edat són les següents:

  • De 0 a 1 any: plora davant d’estímuls desconeguts, estranys, sorolls forts, separació…
  • De 2 a 4 anys: por dels animals, por a fer-se mal, foscor, persones disfressades, sorolls forts…
  • De 4 a 6 anys: por de la foscor, d’éssers imaginaris (monstres i fantasmes), d’estar sol, d’animals, d’elements de la natura (per exemple, els trons)
  • De 6 a 9 anys: por al dany físic, als éssers fantàstics, a la mort, al ridícul per l’absència d’habilitats escolars i esportives.
  • De 9 a 12 anys: por als incendis, als accidents, a contreure malalties greus. Apareix la por al divorci dels pares o al mal rendiment escolar.
  • De 12 a 18 anys: pors relacionades amb l’autoestima personal (capacitat intel·lectual, aspecte físic, por al fracàs) i amb les relacions socials.

La millor manera que els nens superin les seves pors és mostrar-nos segurs, donar-los confiança, informació prèvia sobre la situació temuda i animar-los a superar-les acompanyant-lo amb reconeixement, mostres de felicitació i estimació.

Com podem ajudar-los a identificar la por?

la por infantilCom a qualsevol emoció, primer pas és identificar-la i prendre’n consciència. Mai tapar-les ni restar-li importància. Us suggereixo uns quants consells:

  • Cal deixar l’espai necessari perquè el nen expressi les preocupacions i les pors. Quan la por es manifesti, és important que se’n parli: escoltar amb atenció i transmetre-li confiança, tranquil·litat, afecte i seguretat. No recriminar-li que tingui por ni avergonyir-lo o riure-se’n  perquè l’expressi. Hem d’entendre que, per a ell, la por és real.
  • Explicar-li que, de vegades, nosaltres també tenim por. Empatitzar, compartir aquesta experiència amb l’infant l’ajudarà a entendre que és una emoció que tothom sent en certes situacions de la vida.
  • Podem dibuixar un termòmetre (graduat de l’1 al 10) que mesuri ‘graus de por’. Posar exemples de situacions que provoquin por al nen i marcar en el termòmetre els ‘graus de por’ corresponents a cada cas.
  • És molt útil fer una llista de coses que facin por al petit. Després, és interessant separar les situacions reals (foscor, trons, gossos, separació dels pares, crits, mort…) de les irreals (monstres, bruixes, fantasmes, vampirs…).
  • Buscar fotografies o fer dibuixos de les coses que facin por al nen i posar-les en una capsa o una bossa. De tant en tant, revisar junts les pors de la capsa i, si és el cas, estripar o treure les que es vagin superant.
  • Explicar contes sobre la por i adonar-se i veure com els personatges les solucionen.

Què podem fer per ajudar-los a afrontar i superar la por?

  • Reduir el grau de temor que genera la por.
  • Procurar que sigui l’infant qui s’enfronti a la situació que li provoca por i evitar sobreprotegir-lo. Si no és capaç de fer front a les situacions de por tot sol, acompanyar-lo perquè vegi que no passa res. Una motivació interessant seria recompensar-lo cada vegada que s’afronta a una situació que li fa por, aplaudint-ne l’esforç, la decisió i els progressos que hagi fet.
  • Proporcionar ajuts externs per què el nen s’apropi a la situació.
  • En moments concrets, per ajudar el nen a tranquil·litzar-lo davant de situacions que li provoquin por, proposar-li una pausa, tot animant-lo a fer respiracions lentes i profundes, abans de continuar afrontant la situació que el neguiteja.
  • Implicar-lo en alguna activitat que el distregui. Si un nen té por de la foscor, inventar jocs que es puguin fer amb poca llum o explicar històries divertides a les fosques perquè es relaxi. Si té por d’anar al metge, pots portar paper i llapis de colors o algun joc per jugar durant l’estona d’espera.
  • Superar la por poc a poc, pas a pas. Si un nen té por a l’aigua: jugar primer vora al mar, apropar-se poc a poc, mullar-li els turmells, agafar-lo a coll i posar-lo dins l’aigua sense deixar-lo. Un altre dia, intentar separar-se una mica i fer-li adonar que no passar res, que nota que sura…fins que arribi el dia que ja es noti prou segur i que sura prou, per anar-lo deixant… Un altre exemple és la por als sorolls forts (petards, música forta, etcètera). Una bona manera és acostumar-lo a escoltar sorolls gravats coneguts o no i explicar-li d’on vénen. Això els atemoritza menys, se’ls fa seus, es relaxa i ajuda a superar-ho.
  • L’hora d’anar a dormir és conflictiva per la por a la foscor. En aquest cas, podem agafar un ninot o una nina i anomenar-lo ‘El Guarda de les Pors’. Parlar al ninot, explicar-li com se sent el nen i encarregar-li que el protegeixi de les pors durant la nit. L’endemà, preguntar l’infant com s’ha sentit i si creu que el guarda ha fet bé la seva feina. Si el nen ha passat por, no se l’ha de culpabilitzar, sinó que cal fer responsable al Guarda, per no haver complert bé la seva funció.
  • Evitar sempre ridiculitzar al nen per les seves pors. L’atenció ha d’estar dirigida a les possibles solucions, no a les conseqüències punitives.
  • Evitar veure pel·lícules i fer jocs o activitats que comportin violència, por, terror, mostres
  • Procurar que les persones de l’entorn no enviïn missatges amenaçadors o intimidadors (“si no menges li diré a…”, “si no et portes bé vindrà…”)
  • La solució no és persuadir-lo de la por, sinó donar-li eines per afrontar-la i fer que poc a poc desaparegui.

Aquestes orientacions són generals i orientatives, cal ajustar-les a l’edat de l’infant i a les seves pròpies característiques, cada nen és diferent.

Consells per ensenyar als infants a preparar-se davant d’una situació temuda

  • La relaxació és un recurs molt eficaç. Ensenyar tècniques de relaxació als nens fa que tinguin eines per afrontar les situacions  que els provoquen la por i superar-les.
  • Treure importància a l’objecte que fa por. Per exemple, si els fan por els monstres, agafar una foto d’un monstre i pintar-lo d’una manera divertida…
  • El que més ajudarà a superar les pors és transmetre seguretat a l’infant.
  • El nen ha d’anar integrant les diferents emocions i la por forma part de la nostra vida des de l’inici. Però cal que siguin regulades pel consell i l’acompanyament dels pares.

Per acabar, deixeu-me recomanar-vos contes amb els quals podreu treballar l’emoció de la por:

  1. […] La por infantil: com identificar-la, afrontar-la i superar-la. La por és una de les emocions més freqüents en els infants i de les primeres en manifestar-se. Definim la por com una emoció habitual durant la infantesa que apareix quan el nen o nena se sent en perill per una amenaça real o irreal. És un comportament normal i totalment necessari per al desenvolupament evolutiu –són etapes que han de passar– i en la majoria de casos disminueix i desapareix de forma natural a mesura que van creixent. […]

    Reply

Leave a Reply

Your email address will not be published.