Publicitat
Publicitat

Parlar, negociar i arribar a acords

Sílvia Urbano | Psicòloga, educadora de disciplina positiva i assessora de porteig.
@silviaurbano_yopor_teo


 

Personalment, m’agrada conversar, debatre i conèixer altres punts de vista que enriqueixin el meu pensament, encara que no comparteixi aquesta visió. Escoltar als meus interlocutors, siguin amics, coneguts o desconeguts, eixampla la meva perspectiva i aquest enriquiment em prepara per a d’altres realitats, treballa la meva empatia i la comprensió cap a d’altres situacions i vivències.

I amb l’educació i la psicologia infantil també em passa: m’agrada conversar, debatre i conèixer perspectives alienes a la meva. Aquest matí en parlàvem en bona companyia i amb cafè a la taula. Parlàvem de com acompanyar als infants en el seu creixement, en el seu punt de vista del món i com validar i/o gestionar el qüestionament que en fan des del respecte. Parlàvem dels límits, de les rebequeries i de la desobediència. Aquesta fantàstica etapa que pares i mares podem patir, lamentar o fatigar. I és que, al cap i a la fi, no és ni fàcil ni avorrit: acompanyar és un desafiament i un gran aprenentatge, especialment si acompanyem persones en un dels moments més importants en el seu desenvolupament: els infants en ple descobriment del món, en ple desenvolupament cognitiu i en plena construcció de l’adult que esdevindran el dia de demà.

La Rosa Jové a Ni rabietas ni conflictos (2013) exposa amb claredat la importància que els infants puguin viure les rebequeries com a treball de defensa de les seves pròpies idees, del qüestionament constant a allò que se’ls presenta i de la lluita per les idees pròpies.

Aquestes conductes –les rebequeries–, que poden exasperar els adults, no són més que un clam a l’atenció, a l’acompanyament, a l’amor i a l’explicació de com és el món en què vivim i com podem fer per entendre’l.

Fàcil de dir. Difícil de suportar i sobre portar. Però, com en tants punts i factors educatius, hauríem de poder focalitzar la nostra atenció en el futur: en l’adult en potència que tenim davant nostre. Com voldrem que sigui la criatura que tenim davant? Busquem la manera d’acompanyar la felicitat i el paper actiu en la societat que volem per als nostres fills i filles.

Així que, pel que fa als límits, als avisos, als pactes… el millor serà que ens avancem i previnguem certes situacions difícils i complicades; parlem amb els nostres fills i filles i pactem com resoldre allò que pugui donar-se.

Hauríem de poder focalitzar la nostra atenció en el futur: en l’adult en potència que tenim davant nostre. Com voldrem que sigui la criatura que tenim davant?

Per exemple, si anem a la fira, espai ple de llums, colors, música, atraccions…, és a dir, un espai ple de sobreestímuls, el que podríem fer és parlar: quantes i a quines atraccions pujarem, mirem quants diners podem i volem gastar i expliquem-los-hi què hi podrem fer i quanta estona hi estarem.

O un altre exemple, si hem quedat per a sopar després d’haver anat al parc, fem-los-hi saber que el temps al parc serà limitat: quanta estona, quina serà la senyal que cal començar a recollir. Es tracta de responsabilitzar la criatura en les seves decisions, prendre-la en consideració, ja que és la protagonista de la seva vivència. Permetem que pugui debatre, establir la norma i, així, serà més fàcil que arribats a l’acord, dugui a terme el que s’ha decidit per avançat.

La qüestió principal, i que ocupa el nostre interès, és el poder parlar, negociar i pactar. Perquè tenint la informació totes dues parts serà més plausible acordar què es realitza en cada moment. I reprendre els pactes ens ajudarà a reprendre el control. A més, quan s’ha pactat i parlat entre tots, es pren com a propi i personal i la codecisió dels punts tractats i acceptats: la coresponsabilitat. No assegura que no hi hagi dificultats, o que un dia no funcioni. Però els infants que són escoltats, que participen en l’equip de la família com a membre actiu, es responsabilitzen més dels seus actes, perquè han pogut aportar suggeriments per a les activitats que es fan en família.

Avancem-nos, doncs, a possibles conflictes. Fem-ho com a equip. Cooperació. Codecisió. Corresponsabilitat.

Leave a Reply

Your email address will not be published.