Publicitat
Publicitat

Néixer a Catalunya en cap de setmana, una possibilitat cada cop més remota

neixer a Catalunya 01

S’estima que l’any 2015 unes 5.913 dones embarassades van ser induïdes sense motiu mèdic

L’Associació Catalana per un Part Respectat Dona Llum ha fet públic l’informe Néixer en horari laboral a Catalunya, realitzat amb la col·laboració de l’associació El Parto es Nuestro, que posa de manifest que la xifra de naixements en cap de setmana i festius és sensiblement menor any rere any al Principat. En d’altres paraules: néixer durant els dies laborables s’ha convertit en el més habitual al llarg de les últimes tres dècades i cada vegada hi ha menys parts els dissabtes, diumenges i festius. La programació mèdica dels naixements sense raons de salut que ho aconsellin és una alarmant tendència cada vegada més present als hospitals catalans, segons indica l’informe, que alerta sobre els riscs que assumeixen mares i nadons com a resultat d’intentar concentrar l’activitat de les sales de part de dilluns a divendres fruit “d’interessos per part del cos mèdic”.

El número d’induccions al part a Catalunya és més del doble del que recomana l’Organització Mundial de la Salut (OMS). L’índex de cesàries segueix a l’alça i es troba molt lluny dels percentatges establerts per aquest organisme. S’estima que l’any 2015 un mínim de 5.913 dones embarassades van ser induïdes sense motiu mèdic i 8.519 van ser sotmeses a una “cesària innecessària”. L’estudi constata l’existència del que es pot considerar “un abús dels naixements planificats als hospitals catalans, tant públics com privats”. “Aquesta situació és molt preocupant perquè posa en risc la salut de mares i nadons. En matèria de naixements a Catalunya, avui, els interessos de la salut se supediten a raons d’agenda i a la conveniència logística dels centres hospilataris”, valora Marta Busquets, advocada i presidenta de Dona Llum.

La distribució de naixements segons el dia de la setmana ja no és casual. La xifra de naixements en dissabtes i diumenges ha anat disminuint progressivament entre el 1985 i el 2015, període analitzat a l’informe. La progressió hauria de seguir una distribució uniforme al llarg dels set dies de la setmana però l’estudi detecta que aquest ritme s’ha alterat per l’excés de planificació mèdica. La tendència de desplaçar la data dels parts perquè no s’escaiguin en cap de setmana va ser definitivament més marcada el 2015.

Aquesta alteració també es palesa en l’anàlisi anual, i és que els dies en què es produeixen menys naixements estan profundament marcats per les festivitats locals. Malgrat el número de naixements hauria de ser uniforme al llarg de l’any, els calendaris analitzats pels autors de l’estudi mostren clarament com els festius a Catalunya registren molts menys parts. Dates assenyalades com l’1 i el 6 de gener, l’1 de maig, el 24 de juny, el 15 d’agost, l’11 de setembre, l’1 de novembre o el 25 i el 26 de desembre en són bons exemples. Les dades també posen de manifest el caràcter local dels dies durant els quals no es produeixen naixements. A diferència dels catalans, per exemple, els nadons madrilenys no tenen problemes per venir al món en dies com el 24 de juny (Sant Joan), l’11 de setembre (la Diada) o el 26 de desembre (Sant Esteve), que són festius a Catalunya. De la mateixa manera, a Madrid neixen menys nens en dies com el 2 de maig (dia de la Comunitat de Madrid), el 15 de maig (Sant Isidre) o el 9 de novembre (dia de l’Almudena).

La proliferació de les “inne-cesàries”

néixer a catalunya 02

El nombre de cesàries és major als hospitals privats

Si les raons per practicar una cesària fossin exclusivament de tipus clínic, s’haurien de produir el mateix nombre d’aquestes intervencions en qualsevol dia de la setmana i de l’any, ja que la salut no entén de calendaris. A partir de l’anàlisi de les dades proporcionades per l’IDESCAT a Dona Llum sobre el tipus de part (vaginal/cesària) des del 2008 al 2015, però, l’informe Néixer en Horari Laboral mostra com els percentatges de cesàries varien segons dies de la setmana, el tipus de centre (públic o privat) i el lloc de residència. “Això no té explicació des d’un punt de vista centrat exclusivament en la salut, sinó que obeeix a dinàmiques hospitalàries de tipus organitzatiu”, afirma Busquets.

La taxa de cesàries està directament relacionada amb la d’induccions, ja que l’administració d’oxitocina sintètica en general pot propiciar que es requereixi d’aquesta cirurgia, així com de parts instrumentals. Això podria explicar per què els caps de setmana hi ha menys cesàries, ja que els parts induïts es programen entre setmana i en horari laboral. D’altra banda, els festius locals són clarament els dies amb menys cesàries, principalment, perquè no s’hi registren naixements.

D’altra banda, els centres privats tenen una taxa de cesàries significativament superior a la dels públics. Mentre el 2010 era 8 punts més alta –un 22 per cent de cesàries a la sanitat pública i un 30,5 per cent a la privada–, el 2015 es va arribar al 31, 7 per cent, gairebé deu punts per sobre el percentatge de 22,1 per cent registrat als hospitals públics. A més, tot i ser lleugera, hi ha una variació en el percentatge de cesàries segons el lloc de residència de la mare. Per exemple, mentre a Girona un 25,7 per cent dels parts són per cesària, a Barcelona s’arriba a un alarmant 29,1 per cent. Tot plegat no compleix amb el màxim recomanat per l’OMS, que és del 15 per cent. D’acord amb l’anàlisi de Dona Llum, a Catalunya l’any 2015 un total de 8.519 dones van ser sotmeses a una cesària sense motiu mèdic, “malgrat l’augment del risc de morbomortalitat materna i infantil que això implica”, estableix l’informe.

Espanya també sobrepassa les recomanacions de l’OMS pel que fa a induccions, que estableixen que aquestes només poden realitzar-se per motius mèdics específics i no poden sobrepassar el 10 per cent dels naixements. Entitats estatals com El Parto es Nuestro ens adverteixen sobre aquest fet: les induccions a Espanya, d’acord amb les dades del Ministeri de Sanitat, se situen al 19,4 per cent. A Catalunya, segons les dades recollides per l’estudi MidconBirth, el percentatge és del 23,5 per cent. Arrel d’aquest excessiu nombre, el Ministeri de Sanitat es planteja la necessitat d’investigar-ne les causes amb l’objectiu de poder complir amb les recomanacions de l’Estratègia d’Atenció al Part Normal del Sistema Nacional de Salut.

Fundada el 2006, Dona Llum és una entitat formada majoritàriament per dones unides pel convenciment que mares i nadons han de rebre una atenció digna i respectuosa durant l’embaràs, el part i el puerperi a Catalunya. L’associació reclama que les dones i els seus infants se situïn al centre de l’atenció perinatal observant les pràctiques sanitàries actuals i promovent la seva adequació a l’evidència científica des del respecte a les necessitats i drets de les mares i els nadons.

Tagged with

Leave a Reply

Your email address will not be published.