Publicitat
Publicitat

Necessitem la tribu per fer-ho possible

SERGI ASENSIO | @sergi_asen
Director de l’Associació Juvenil Esquitx


Abans de començar, vull deixar clar que tot el que dic és una opinió personal. M’agradaria provocar reflexió i potser faig algún judici erroni, disculpeu. No pretenc tenir la raó, ni l’expertesa, tants sols transmetre la vivència  de la realitat que palpo sobre la situació que viuen els infants en la crisis provocada pel covid-19. Els infants han estat més de quaranta dies tancats a casa, en molts casos en habitatges poc dignes, situacions de convivència complicades i sense que l’Administració valorés excepcions a casos tant febles i vulnerables més enllà de les que s’han fet amb els infants amb diversitat funcional.

El bombardeig mediàtic, poc adaptat als infants; i les realitats de molts nens i nenes que han perdut familiars ha provocat molta por i les entitats socials estan detectant molts infants i adolescents que no surten al carrer per por al contagi, malgrat que la percepció social és d’irresponsabilitat de les famílies que surten desbocades al carrer. Aquesta crisis sense precedents, apart de destruir milers de vides i de colapsar el sistema sanitari, està deixant enrere a moltes persones, entre elles els infants, un dels col·lectius més oblidats.

El distanciament social entre infants no és possible. Volem acompanyament dels professionals de la salut i que es garanteixin des de la seva expertesa les mesures necessàries.

En aquest context, és urgent que la comunitat educativa recuperi el rumb i el lideratge. Ja ni ha prou de les directrius dels governants distants a la realitat.

L’escola ha estat maltractada, jutjada injustament, amb el recurrent tema de les vacances dels mestres i amb alguna veu demanant que a l’estiu caldrà que el professorat s’arremangui com ha fet la sanitat. En primer lloc, perquè s’ha donat la imatge falsa que l’escola no està treballant durant el confinament. Però també perquè a l’estiu no ens calen noves fórmules, menystenint tot el potencial de les entitats de lleure, esportives i d’acció social al nostre país. Milers de professionals formats per voluntariat o persones treballadores conformen un teixit associatiu que organitza propostes transformadores, amb projectes educatius que transmeten valors, al temps que els infants gaudeixen de les seves vacances.

És més necessari que mai que l’escola agafi el timó i lideri l’actual situació, que impulsi el canvi, que transformi el paradigma educatiu. Que les mestres s’organitzin des de baix, des del coneixement de la realitat i posin en marxa l’escola que els infants i joves mereixen. Si cal fent cas omís als mandataris. Necessitem que les professionals de l’educació, amb vocació, que cada dia es deixen la pell pels nens i nenes, brillin, que siguin motor crític i combatiu.

Un anunci decepcionant

Aquest dies la Generalitat ens anunciava que a l’estiu és podran fer activitats de lleure educatiu si estem en la fase 3. Entre aquestes activitats es contemplen casals, colònies, acampades, rutes, o camps de treball. Un resum ràpid, del que ens està demanant de fer a les entitats: prendre temperatura de tots els participants, registrar-ho en una aplicació, una neteja estricta, distanciament de dos metres entre tots els participant…

La mateixa normativa de sempre, la mateixa ratio i deixant tota la responsabilitat de salut als organitzadors. Decepcionant per la inconcreció, per la inviabilitat d’un distanciament que no respecta la naturalesa dels infants. Per què no es contempla que, en comptes d’un monitor per cada 10 infants, reduir-ho a 5 o 6 infants per monitor per tenir un millor control? No es parla de més recursos i de com s’habiliten els espais públics.

Defensar l’escola pública ha d’anar més enllà de l’escola formal. Cap gest empàtic cap a les educadores dels menjadors escolars, de les acollides matinals, de les activitats extraescolars de les tardes, dels professionals que fan colònies escolars.

Un cop més la infància al darrer lloc. És trist i indignant perquè no hem estat capaços de construir una comunitat educativa prou potent, cohesionada i crítica que posi a l’infant en el centre. Estic cansat d’aquesta solitud, del victimisme, de la falta de lideratge, dels personalismes, de les institucions rígides, de la governança del poder, de discursos hipòcrites. Quan ens reconeixerem els uns als altres? Sense ser uns més que els altres…

A l’escola bressol Arraona, on van els meus fills –i que aprofito per dir que són extraordinàries–, des del primer dia ens repeteixen que “cal tota una tribu per educar a un infant”. Tota una filosofia educativa, de comunitat, implicació i compromís col·lectiu de famílies, escola i entorn.

No ens hem oblidat de moltes companyes? Jo he trobat a faltar la solidaritat d’aquesta comunitat educativa, d’aquesta tribu. Defensar l’escola pública ha d’anar més enllà de l’escola formal. Cap gest empàtic cap a les educadores dels menjadors escolars, de les acollides matinals, de les activitats extraescolars de les tardes, dels professionals que fan colònies escolars. Acomiadats, afectats per ERTO, molts encara sense haver rebut les prestacions…

És necessari repensar aquests serveis de gestió privada, que en la majoria d’ocasions responen a una finalitat lucrativa i no a un compromís educatiu i transformador, però les companyes son part de la tribu, professionals, per exemple dels menjadors, que treballen amb precarietat laboral, amb responsabilitats educatives i en moltes ocasions invisibles i menystingudes per la pròpia comunitat educativa. I anant a l’entorn: entitats de lleure, d’acció social, esportives, veïnals, AMPA, cultura, són part del patrimoni més ric que podem tenir com a societat civil.

Jo formo part d’una entitat de base al barri de Can Rull, l’Esquitx, i sóc testimoni de com aquest teixit es mou per fer possibles projectes importants pel benestar dels infants, amb recursos molt limitats i en condicions complexes de gestionar. I malgrat que puc dir positivament que tenim moltes aliances, també sóc testimoni que molts cops se’ns tanquen les portes. Se’ns exigeix molt, se’ns valora poc.

Demano als que teniu les responsabilitats i governeu que si voleu que les entitats de lleure educatiu i acció social obrim aquest estiu, no feu el de sempre. En primer lloc, lidereu la situació, amb competència, amb entesa i expertesa, sense escriure guions surrealistes i inassolibles.

Moltes educadores amb formacions professionals superiors i universitàries fan una feina essencial, brillant, amb un esforç increïble, amb jornades laborals de mitja jornada amb l’exigència d’una feina que requereix experiència i formació. I, malgrat les condicions, us asseguro que cada dia es deixen la pell per acompanyar els infants i famílies. Alço la reivindicació de reconeixement a tantes entitats de la ciutat, moltes amb voluntariat, que desenvolupen accions de prevenció, de foment de valors, de cohesió, inclusió, d’igualtat d’oportunitats, d’incidència, entre moltes altres coses.

Lidereu la situació

Retornant a l’assumpte d’aquest estiu, demano als que teniu les responsabilitats i governeu que si voleu que les entitats de lleure educatiu i acció social obrim aquest estiu, no feu el de sempre. En primer lloc, lidereu la situació, amb competència, amb entesa i expertesa, sense escriure guions surrealistes i inassolibles. Si de debò voleu que aquest estiu els infants tinguin una experiència enriquidora i segura, no transferiu tota la responsabilitat i risc a les entitats, amb un copet a l’esquena.

Cal obrir les portes, sense condicions, de les escoles, dels instituts, dels centres cívics, dels pavellons… Poseu l’espai públic com els carrers, les places i parcs a disposició dels infants. Poseu recursos necessaris perquè cap família afectada per aquesta crisis no estigui privada de l’accés a les activitats. Destineu recursos per reduir les ràtios de monitoratge sense que això suposi un sobrecost per les famílies.

El distanciament social entre infants no és possible. Volem acompanyament dels professionals de la salut i que es garanteixin des de la seva expertesa les mesures necessàries.

I quan algú ens faci memòria que no hi ha diners, recordem que estem a la cua d’Europa en la inversió en infància.

Caldrà veure que ha passat quan tot això passi, caldrà que les persones que estiguin al capdavant de les institucions siguin capaces d’establir xarxes, d’entendre que això va de sumar, de reconèixer, d’aprofitar les oportunitats, confiant els uns en els altres, de la bona governança, d’entendre que necessitem a tota la tribu per fer possible l’impossible.

Leave a Reply

Your email address will not be published.