Publicitat
Publicitat

LaSala Teatre enceta una nova línia de programació per a espectadors a partir de vuit anys els dissabtes al vespre La iniciativa s'inicia aquest cap de setmana amb l'obra 'Mon pare és un ogre', de la companyia La Baldufa

mon pare és un ogre

‘Mon pare és un ogre’ és una commovedora radiografia de la condició humana | (c) Del Val

LaSala Teatre inicia aquest proper cap de setmana una nova experiència: programar espectacles per a tots els públics a partir dels 8 anys d’edat i fer-ho en un horari adequat a aquesta edat, els dissabtes al vespre. És una mesura que els responsables de l’equipament de la ronda Roureda han adoptat després del procés participatiu titulat LaSala Entre Tots, que es va portar a terme a finals de la temporada passada i en el qual els espectadors van dir la seva tant sobre la programació com sobre el funcionament d’aquest teatrel’únic de Catalunya dedicat exclusivament a la producció i exhibició d’espectacles infantils i familiars. Tant els participants de LaSala Entre Tots com les persones que van respondre una enquesta posterior (realitzada el juny) van coincidir en què costa trobar a la cartellera produccions per a nois i noies a partir dels vuit anys i en què el dissabte al vespre podria ser un bon moment per intentar captar aquests espectadors i intentar que consolidin l’hàbit d’anar al teatre. La funció d’aquest dissabte és un primer intent en aquest sentit.

Per a inaugurar aquesta nova línia de programació, LaSala ha escollit Mon pare és un ogre  el darrer espectacle de la companyia La Baldufa, que s’escapa dels paràmetres als quals s’acostuma a associar el teatre familiar. Es tracta d’una obra que parla sobre el bé i el mal, l’absència de llibertat, l’amor, el perdó i les llums i les ombres de l’ésser humà, prenent com a protagonista un pare que porta trenta anys engarjolat a la presó, separat del seu fill. Però aquest últim, a qui tothom diu que son pare era un ogre, encara no ha vist mai ni a un ogre ni tampoc al seu pare. La representació serà aquest dissabte 13 de gener (20h) a LaSala. 

Mon pare és un ogre toca tant les emocions dels infants com les dels adults. El públic s’identifica amb els sentiments de pare i el fill protagonistes, que senten mútuament la absència d’un ésser estimat. “És una història intensa, però amb una part emocional que arriba molt als espectadors. Té moments foscos, certament, però també hi ha un punt d’esperança i de segones oportunitats”, explica Enric Blasi, actor i integrant de La Badufa. “Parlar de com el pare conviu a la presó amb l’absència del seu fill, és una excusa per abordar grans temes com l’amor o el fet de trobar a faltar algú, entre d’altres”, afegeix.

La temàtica s’adaptada a la mirada de l’espectador de deu anys com és habitual en les obres de La Baldufa. Els integrants de la companyia tenen un mètode de treball molt consolidat per garantir que les seves propostes s’adeqüen als espectadors als quals es dirigeixen. “Quan tenim la obra embastada i presentable, fem passis a grups d’escoles, perquè els nens vinguin a veure l’espectacle i ens diguin què els ha semblat. Així, tenim la certesa  que la edat a la que va dirigida cada producció és perfectament ajustada, perquè ho hem tastat abans”, assegura l’actor.

En el cas del muntatge que visita Sabadell aquest cap de setmana, Blasi reconeix que “pot semblar molt grandiloqüent parlar del bé i el mal, l’absència de llibertat i les conseqüències de les nostres accions”, però assegura que tot plegat es presenta “amb un codi i un registre pensat per a un públic integrat per nens i famílies“. “Els nens i nenes de les escoles de Lleida que l’han vist ens van confirmar els encerts de l’obra i ens van ajudar a afinar algunes coses, de forma que el resultat final és adequat a la edat”, conclou Blasi.

Funció a la presó de Lleida

L’obra també s’ha representat a la presó de Lleida. Després d’una setmana assajant en aquest recinte, els de La Baldufa van fer l’últim passi pels interns i les seves famílies. “Va ser una passada, la pell de gallina. Per a ells va significar fer alguna cosa en família allà dins, més allà d’un vis a vis. Els comentaris dels interns van ser molt bons i van dir que el sentiment del personatge del pare era perfecte, tot i que no és una obra realista” exposa l’actor. Com sempre, la realitat supera la ficció: “Vam sortir molt forts d’allà, vam veure que tota la nostra feina en aquesta produccio tenia un sentit”.

Pel que fa a la iniciativa de LaSala en relació al nou horari, Blasi es lamenta del fet de que “el nens de deu anys, cada vegada van menys al teatre” i reivindica que “és una edat bestial, de projectes, somnis, de despertar mil emocions, i hi ha teatre molt bo per aquesta franja. És una pena que deixin d’anar-hi. Cal motivar-los”, apunta. Per acabar d’aconseguir-ho i convèncer els indecisos, la funció a LaSala es completarà amb una trobada (amb pica-pica inclòs) amb la companyia, en el qual els participants podran parlar i compartir impressions amb Enric Blasi, Carles Pijoan i Miquel Àngel Arzibu. “Sempre ens agrada estar a prop del públic i trencar la barrera entre l’espectador i l’artista. Si la gent va al teatre per només seure en una butaca, al final es converteix en anar al cine”, diu Blasi.

Leave a Reply

Your email address will not be published.