Mascotes a les classes d’Educació Infantil. Per què?

Una de les mascotes que es poden utilitzar a classe

LAURA COLL, Mestra i pedagoga

Treballar les emocions a l’escola és poder  i saber-hi intervenir per aconseguir un bon clima emocional que afavoreixi la convivència i l’aprenentatge dels nens i les nenes.  El cos, la ment i les emocions són tres àmbits que constitueixen la persona i s’ha d’intervenir en l’educació i desenvolupament de tots tres. Molts aprenentatges es realitzen a través d’una intervenció o gestió no conscient. Aprenem per imitació o per adopció de fets i maneres dels altres sense ser-ne conscients. Per tant podem afirmar que les nostres emocions repercuteixen en els altres i que sempre hi estem en comunicació emocional. Si estem apàtics, comuniquem apatia; i si hi ha motivació, comuniquem motivació als nostres nens i nenes.

L’ús de les mascotes a Educació Infantil té un valor molt significatiu, especial, emocional  i , alhora, pedagògic. A partir de les mascotes es treballen un munt de continguts (rutines, hàbits, projectes, cançons, contes, aprenentatges, emocions…), però, sobretot,  es treballa i es valora el lligam amb l’escola i la pertinença a un grup-classe, amb tot el que això comporta.

Identificar una mascota amb el seu grup classe és un senyal d’identitat, de pertinença a un grup i per tant, de socialització.

I quin lloc més adient que l’escola i, en concret, el grup classe? Una bona manera d’adquirir el sentiment i la consciència de pertànyer a un grup i no a un altre és sovint a partir d’un element, objecte, nino, animal… Per això, moltes escoles utilitzen el recurs de les mascotes per identificar els seus grups a Educació Infantil. Ser la classe dels esquirols, dels astronautes, dels lleons, dels dracs… fa que els seus integrants s’identifiquin i s’iniciïn a la pertinença al grup, a la complicitat, la companyonia, les relacions i les habilitats socials…  A partir d’aquesta interacció anirà atenent als altres i a sí mateix en un procés d’evolució i de creixement personal. L’intercanvi afectiu, doncs, és imprescindible en aquestes edats, però l’afectivitat no evoluciona en solitari, està interrelacionada amb d’altres conquestes de tipus personal, social i intel·lectual.

Els infants mostren el seu món afectiu a través de contínues manifestacions de dependència, cooperació, por, ansietat, seguretat, inseguretat… La  resposta de l’adult, que respecti i sàpiga esperar, gestionar la conducta de l’infant, li proporcionarà la calma necessària per tal que pugui sortir de sí mateix i s’interessi pels altres.

L’important  d’una mascota és que sigui un ninot, peluix, titella… que reuneixi una sèrie de característiques:

  • Una grandària mitjana. Ni gran, ni petita. Perquè així es pugui manipular i acaronar fàcilment. I, a més, que permeti el transport a casa d’una manera senzilla i pràctica.
  • Ser tova, suau, duradora de manera que inciti als nens a la seva manipulació i ús.
  • I, sobretot, que es pugui rentar, ja que passarà diverses vegades, per tots els nens de la classe i les seves famílies.

Mitjançant la mascota de l’aula, desenvoluparem els diferents objectius i finalitats:

  • Desenvolupar la responsabilitat.
  • Potenciar el paper del protagonista del dia, i així l’autoestima del nen protagonista.
  • Desenvolupar la creativitat.
  • Desenvolupar, potenciar i motivar el procés de lectura i escriptura.
  • Desenvolupar l’expressió oral.
  • Desenvolupar, augmentar i establir vincles fluids entre l’aula i la casa, entre els companys i la mestra i la família.
  • Fomentar la gestió, la consciència i l’expressió dels sentiments, emocions i estats d’ànim dels infants.

La mascota és, doncs una manera d’establir ponts comunicatius, llaços afectius i implicar a les famílies en la tasca educativa. Cada infant esdevé protagonista una setmana al llarg del curs: porta aquelles fotos més significatives, les seves joguines preferides i s’emporta la mascota de la classe el cap de setmana per compartir totes les seves vivències amb la seva família.

Leave a Reply

Your email address will not be published.