Publicitat
Publicitat

L’esport: estil de vida o vida per l’esport?

els beneficis de l'esport pels nensLa societat actual va a la deriva. Cada vegada tenim més accés a la informació, a tot tipus de tecnologia, al mateix temps que omplim el nostre espai de lleure amb tot tipus d’activitats. I el mateix passa amb els nostres infants. I tot i que ens pensem que cada cop som una societat més moderna i actualitzada, els problemes no paren de créixer: infants amb més ganes de moure’s que mai i amb problemes d’atenció i de relació, mestres que s’estiren dels cabells i pares desbordats per les múltiples funcions que han de fer dins i fora de casa.

En aquest sentit, Freire assegura que molts dels trastorns o malestars dels infants “són el reflex de les seves dificultats per adaptar-se a les condicions de vida que els imposa la societat actual”. Per tal de resoldre aquest problema, es proposa que els infants s’aturin per tal de canalitzar els inputs que reben de fora, alhora que tinguin més accés a la natura i al joc lliure. D’aquesta forma, es compensen els ambients malaltissos que promou la societat, tot creant-ne d’altres que els permetin moure’s, trobar-se amb altres infants i, en definitiva, esdevenir més lliures.

En aquesta línia, doncs, l’esport és l’ambient que ajuda a canalitzar els problemes i a fomentar la reflexió interior. Al mateix temps, però, els esports també fomenten valors com la responsabilitat i promouen un desenvolupament i un aprenentatge global. En són exemples el ioga, el mindfulness o les ja esteses escoles esportives, que consisteixen a jugar i fer un tastet d’alguns esports un parell d’hores a la setmana.

L’esport ajuda a canalitzar els problemes i a fomentar la reflexió interior i fomenta valors com la responsabilitat, a més de promoure un desenvolupament i un aprenentatge global

Pel que fa al ioga, demana una postura còmoda i ofereix un espai on parlar d’inquietuds, alhora que promou que els infants, per ells mateixos, trobin eines per relaxar-se. D’aquesta manera, a través de l’expressió corporal, els infants, sovint els etiquetats com a moguts, s’aturen, es troben ells mateixos i, sobretot, creuen que poden ser feliços. Per la seva banda, el mindfulness consisteix a dedicar 5 o 10 minuts dins de l’aula a concentrar-nos en l’aquí i l’ara per tal de, com diu Snel, “aprendre a ser, no a fer”. I, finalment, les escoles esportives, molt recomanades en edats primerenques per tal d’adquirir habilitats motrius que permetin conèixer el cos.

I és que tant la família com l’escola hem de ser conscients de la importància de la felicitat i els valors que adquireixen els infants al llarg de la seva vida, ja que ells són el futur de la societat, i en aquest terreny és fonamental el paper que pot desenvolupar l’esport. Ara bé, com que també cal anar amb peus de plom a l’hora d’educar els nostres petits, ja que podem errar i desviar el seu creixement pel camí incorrecte i, com a conseqüència, fer-los infeliços, és evident que pares i agents educatiu hauríem de ser sensats i educar els més petits per tal que adquireixin un bon estil de vida basat en l’esport, però en dosis raonables.

Leave a Reply

Your email address will not be published.