Publicitat
Publicitat

“La legionel·la no acostuma a afectar pacients pediàtrics”

Hospital de Sabadell Parc Taulí

L’Hospital de Sabadell, al Parc Taulí | (c) Petit Sabadell

El brot de legionel·la detectat a Sabadell la primera setmana de setembre i fet públic fa uns dies ha disparat les alarmes de moltes famílies de la ciutat. L’epidèmia ha afectat, fins al moment, un total de 30 persones segons les últimes dades facilitades per de l’Agència de Salut Pública de Catalunya.  D’aquestes, 19 estan ingressades a diferents centres hospitalaris (l’Hospital de Sabadell, la Clínica del Vallès i l’Hospital General de Catalunya), 7 més han rebut ja l’alta mèdica (de fet una no ha requerit ni ingrés) i unes altres 4 han mort. Tots els afectats tenen entre 45 i 91 anys i en els casos més greus presentaven una patologia prèvia que s’ha complicat a causa de la infecció amb legionel·la. Malgrat el rang d’edats dels afectats, el fet que per ara no s’hagi determinat el focus de la infecció ha fet que moltes famílies i fins i tot algunes escoles sabadellenques hagin pres mesures en gran part inútils.

Amb l’objectiu d’evitar el consum d’aigua de boca, per exemple, algun centre escolar ha tancat les fonts del pati i ha recomanat als seus alumnes dur ampolles d’aigua mineral envasada. Una precaució, com moltes d’altres, innecessària perquè la legionel·la es transmet només per via aspiratòria (aèria) i, a més, “no acostuma a afectar els nens i les nenes petits”, explica la doctora Montse Bosque, de l’àrea de Pneumologia pediàtrica de la Corporació Sanitària Parc Taulí. En d’altres paraules: es pot beure aigua de boca perfectament perquè la via digestiva no és un canal d’entrada del bacteri. “L’aigua de Sabadell és perfectament apta per al consum i per a d’altres utilitats”, remarca Bosque. A tot plegat, l’Agència de Salut Pública i l’Ajuntament de Sabadell reiteren que:

  • Es pot beure sense cap perill l’aigua d’abastament públic, tant dels domicilis particulars com de les fonts públiques.
  • Es pot fer servir l’aigua d’abastament públic per a la higiene personal i per cuinar.
  • Es poden ingerir els aliments rentats amb aigua.

La legionel·la és un bacteri que s’acostuma a trobar en instal·lacions d’aigua en males condicions d’higiene, especialment torres de refrigeració d’aire condicionat. Si els seus responsables no apliquen els protocols per mantenir-los nets, el bacteri es pot propagar a través dels conductes de ventilació i afectar les persones que n’inhalin l’aire. Per tal que els afectats desenvolupin una pneumònia (legionel·losi) calen, però, algunes condicions entre les quals l’edat –la malaltia afecta principalment majors de 40 anys– i, sobretot, l’estat de salut en general. Les persones afectades per càncer, malalties pulmonars, diabetis o fumadores són les que tenen més risc de desenvolupar una infecció greu, segons un informe de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), publicat el 2007. “Quan hi entra un microbi, l’organisme té mecanismes per impedir que ens afecti, com la saliva, la tos, l’expectoració o, en última instància, el macròfag alveolar, és a dir, els glòbuls blancs dels alvèols”, explica Bosque. “Quan la legionel·la ‘entra’ en persones sanes, com els nens, tot això impedeix que prosperi la infecció, però en persones grans o prèviament malaltes aquests ‘controls’ poden no ser suficients“, afegeix.

Una epidèmia de legionel·la

A tot plegat cal sumar-hi que les infeccions per legionel·la no són excepcionals a les consultes mèdiques en forma de pneumònia. El problema actual a Sabadell és que es tracta d’un brot, és a dir, d’una epidèmia amb molts afectats al mateix temps. En la majoria de pacients, un tractament antibiòtic és suficient per tallar la infecció. El període d’incubació de la legionel·losi (el temps que passa entre l’accés del bacteri al cos i el desenvolupament dels símptomes de la malaltia) pot variar entre dos i deu dies i, un cop manifestat, els símptomes es poden allargar fins a dues setmanes.  Les manifestacions més habituals són l’astènia (debilitat), la febre, el mal de cap, la tos improductiva, nàusees, vòmits i diarrea.

El fet que aquesta malaltia es transmeti per via aèria i el període d’incubació fan que sigui complicat prendre mesures preventives. De fet, qui les ha de prendre en primer terme són els responsables de les instal·lacions on es pot desenvolupar la legionel·la, és a dir, els tècnics de manteniment de torres de refrigeració, piscines, xarxes d’aspersors… “Una bona higiene per part dels propietaris és indispensable“, remarca Bosque. Per això, una de les mesures que es prenen immediatament després de detectar un brot és la revisió dels possibles focus d’irradiació del microbi. En el cas de Sabadell, s’han revisat una vintena d’instal·lacions públiques i gairebé quaranta torres de refrigeració i s’està a l’espera de conèixer els resultats de les anàlisis per determinar on es va iniciar l’epidèmia.

La legionel·la pren aquest nom perquè aquest bacteri es va identificar després del brot de pneumònia que el 1976 va afectar els participants de la convenció que la Legió Americana va celebrar a Filadèlfia, als Estats Units. Per això, l’afecció que provoca també se la coneix com la ‘malaltia del legionari’. La identificació del microbi ha permès atribuir-li brots de legionel·losi documentats des de 1947.

Leave a Reply

Your email address will not be published.