Publicitat
Publicitat

El LECXIT, un programa de voluntariat que perfecciona la lectura dels petits i “enriqueix espiritualment” als adults "Llegir sol és avorrit, fer-ho acompanyat és millor perquè, quan una cosa no l'entenc, la Glòria me l'explica"

lecxit

El Juan Eduardo i la Glòria en una sessió del LECXIT a la Biblioteca del Sud | (c) Petit Sabadell

Cada dimarts, a les cinc de la tarda, en Juan Eduardo i la Glòria queden a la Sala Infantil de la Biblioteca del Sud per llegir contes plegats. Ell és un nen de nou anys que estudia quart de Primària al CEIP La Romànica de Sabadell i ella, una sabadellenca jubilada que volia fer algun voluntariat un cop es retirés de treballar. Aquest és el primer any que es coneixen, però és el segon que tots dos participen al LECXIT, un programa de voluntariat per millorar la lectura de nens i nenes. S’impulsa des de la Fundació Jaume Bofill per a tot Catalunya i es porta a terme a cinc biblioteques municipals de Sabadell: les del Sud, de la Serra, del Nord, de Ponent i de Can Puiggener, en cooperació amb les escoles. Cada setmana, els infants participants es reuneixen amb un adult llegir plegats.

AL Juan Eduardo li apassionen els contes d’aventures i els còmics i a casa està llegint El gat amb botes. Les seves aficions són jugar a futbol i a bàsquet i de gran li agradaria ser policia, però diu que per això s’ha d’estudiar molt. Els seus pares són de la República Dominicana, ell ha nascut a Sabadell i l’any passat va començar a llegir amb els voluntaris del LECXIT. El que més li agrada d’aquestes trobades “és poder llegir en companyia, perquè llegir sol és avorrit, fer-ho acompanyat és millor perquè podem comentar el llibre i quan una cosa no l’entenc, la Gloria me l’explica” afirma.

“Amb ella ens ho passem bé, és amable, bona persona i té paciència”, explica en Juan Eduardo, que se n’està adonant que està aprenent moltes coses amb la seva tutora de lectura: “Aprenc a no deixar-me els punts, a respectar els accents i a tenir un bon to de veu quan llegeixo en veu alta”, diu entre moltes altres coses. Abans d’apuntar-se al LECXIT, a l’escola, li feia una mica de vergonya llegir davant de tothom, però des de que participa a les trobades reconeix que “he perdut una mica la vergonya i els professors em diuen que estic millorant”, cosa que el reconforta molt.

El Juan Eduardo i la Glòria comencen cada sessió agafant el conte. En miren el resum i l’autor i, a partir d’aquí, cadascú va llegint una pàgina del llibre. “Jo els explico les paraules que no entenen, de vegades les apuntem en un diccionari que estem fent, però no sempre, perquè es fa pesat parar cada vegada”, explica la Glòria. Llegir en veu alta i amb un adult ajuda als nanos a interpretar les històries, aprendre noves paraules i facilita una lectura més agradable i entretinguda. Al Juan Eduardo, el llibre que més li ha agradat fins ara ha estat el d’Esclops i taronges. Li va engrescar tant que va estar tres setmanes llegint-lo amb la Glòria i ha après les paraules esclop i engrescat, que va apuntar-les al diccionari.

Del turisme al voluntariat

“És un nen molt viu i molt espavilat”, explica la Glòria Brossa. A cada sessió normalment agafen un o dos contes, segons la llargada. De vegades els escull ell, però normalment ho fa la Glòria, abans, per guanyar temps. “Així, quan arriben els petits ja tenim els contes preparats”, justifica. Ella tria històries que no siguin massa llargues o pesades. Quan li deixa triar al Juan Eduardo, gairebé sempre vol còmics, que és el que més li agrada. De vegades, també aprofiten l’estona per fer dibuixos i pintar-los, perquè es troben quan tot just ell surt d’escola i de vegades està cansat.

La Glòria mai havia treballat abans ensenyant a nens. “M’he dedicat tota la vida al món del turisme, en hotels i agències de viatges, però quan em vaig jubilar va decidir que havia de fer algun tipus de voluntariat”. I entre totes les opcions, el LECXIT va ser la que més li va agradar. “Són nens que no tenen problemes d’ensenyament, tampoc s’ha d’explicar gramàtica ni llengua, només els has d’explicar les paraules que no entenen i mirar que tinguin una lectura fluïda”, explica.

Així és com el Juan Eduardo està perfeccionant les seves competències lectores i la Glòria s’està enriquint de l’experiència a mida que passen els dies. “T’enriqueix molt el fet de poder ajudar a algú amb una cosa tant bàsica com llegir”, explica. “Per mi és una experiència molt positiva, perquè faig alguna cosa pels altres i a mida que passa el temps vas fent un lligam amb el nen, que et va explicant què ha fet a l’escola, o el què li agrada, i això és una cosa que t’aporta molta riquesa espiritual”. La Glòria, que actualment té els seus fills bastant crescuts, confessa que amb en Juan Eduardo,“estic aprenent a recordar què és un nen de nou anys”.

Leave a Reply

Your email address will not be published.