La Comunicació No Violenta: un llenguatge de la vida

“El que vull a la vida és compassió, una corrent que flueixi entre els altres i jo, basada en un mutu donar des del cor” Marshall. Rosenberg, Ph.D.

Comunicació No ViolentaCom actuem amb els altres quan no estem d’acord amb els seus arguments o opinions? Com ens vinculem o ens comuniquem quan sentim enuig i dolor? Quantes vegades hem parlat jutjant als altres i no empatitzant? Quantes vegades hem explotat de ràbia i d’ira quan les coses no ens surten com volem o no ens fan cas? Et costa expressar les teves necessitats i identificar els teus sentiments? Què pretens: ser feliç o tenir raó?”

Aquests i d’altres interrogants són exemples d’una comunicació basada en el conflicte, els judicis, les interpretacions, les etiquetes, l’avaluació dels altres i les exigències sense opcions (a la meva manera o no val). És un tipus de comunicació des del ressentiment, la imposició… I no des del cor, des dels sentiments. Cal, doncs, aprendre a identificar les formes d’actuar pròpies que augmenten el conflicte i la desconnexió els altres. Així podrem comunicar-nos potenciant l’harmonia, la cooperació i responent a les nostres necessitats. Amb la Comunicació No Violenta (CNV), trobem la millor manera de satisfer les nostres necessitats i viure en harmonia amb els altres.

La CNV és una eina per a comunicar-nos de forma més efectiva utilitzant l’empatia, parlant des del cor, des dels sentiments, i resoldre els conflictes i les diferències sense violència ni coaccions. Això, suposa canviar la nostra manera de pensar –basada en judicis i normes morals i estàtiques, en el que està bé o malament, en el què diran si em noten vulnerable…– per una altra basada en la comunicació i l’expressió honesta i l’escolta empàtica, buscant la satisfacció de totes dues parts.

La CNV no fa referència només a una forma de violència explícita de comunicació, sinó que treballa altres formes més subtils (no verbals, paraverbals, agressives, passivitat…). És un mètode de comunicació clara i empàtica que consisteix en quatre components: observar sense avaluar, identificar i expressar els sentiments, assumir la responsabilitat dels nostres sentiments i formular peticions conscients per enriquir la nostra vida

També ens mostra la importància de connectar amb les nostres necessitats i amb les dels altres, fet que ens allunya dels prejudicis, les avaluacions i les etiquetes i ens fa capaços de posar en pràctica el poder de l’empatia per comunicar-nos de manera activa i afectiva. La CNV busca trobar la manera que tots els implicats obtinguin el que és més important per a ells sense recórrer a la culpa, la humiliació, la vergonya, la coacció o les amenaces. D’aquesta manera resulta molt més fàcil resoldre conflictes, connectant-nos amb els altres i posant-nos en la seva pell, i viure d’una manera més conscient, present i en sintonia amb el més genuí, vivint les nostres pròpies necessitats personals i les dels altres.

Observar sense avaluar

Això vol dir separar l’observació del judici subjectiu. Observar allò que veiem, escoltem o toquem i afecta al nostra benestar sense barrejar-ho amb una avaluació, ja que si ho fem segurament obtindrem una crítica. Així formularem opinions de manera més conscient i menys violenta. Ens assegurem que ens expressem d’una manera responsable i objectiva sense donar la culpa als altres del nostre enuig o malestar.

Per exemple, per expressar “Gairebé mai fas el que et dic” (avaluació), podem dir “Les quatre últimes vegades que t’he demanat que facis alguna cosa, m’has dit que no la vols fer” (observació). O per dir “En Pol juga malament a futbol” (avaluació) és millor dir “En Pol fa dies que no marca un gol o ha marcat un gol en vint partits!” (observació).

La CNV és un llenguatge dinàmic que rebutja les generalitzacions. Les observacions han de ser específiques, del moment i en el context.

Identificar i expressar els sentiments

El segon component per expressar-nos són els sentiments. I aquí està el problema. No estem acostumats a identificar els nostres sentiments, ni a anomenar de forma clara i precisa les nostres emocions. L’expressió dels nostres sentiments ens pot ajudar a resoldre conflictes. La CNV diferencia entre l’expressió de sentiments reals i les paraules o afirmacions que serveixen per descriure pensaments, avaluacions o interpretacions.

Per exemple:

  • “Sento que no m’estimes” no expressa el sentiment de l’altre persona, sinó la opinió de la persona que parla. És un judici, no un sentiment.
  • “Em sap greu que te’n vagis!” sí que expressa un sentiment. Defineix com se sent qui parla.
  • “ Ets penós!”. La persona que ho diu no expressa un sentiment sinó el que pensa de l’altre. Hauria de dir: “Sento pena..”
  • “Em sento incomprès!”. Tampoc expressem el nostre sentiment. Expressem el que pensa la persona que parla de nosaltres. Seria millor dir “Em sento frustrat!” o “ Em sento desanimat!”…

 Assumir la responsabilitat dels nostres sentiments

Comunicacio No Violenta 2El tercer component de la CNV ens ensenya a comprendre que quan algú es dirigeix a nosaltres de forma negativa (jutjant, manant, coaccionant…), no ha de ser ell qui ens faci sentir malament, sinó que és un estímul o desencadenant. És a dir, el què diguin o facin els altres pot ser un estímul, però mai una causa dels nostres sentiments. Quan algú es comunica negativament amb nosaltres, al rebre el missatge tenim quatre opcions:

  • Acceptar la culpa del que ens diu l’altre. Et sents responsable i t’autoinculpes a tu mateix/a.
  • Culpar a l’altre persona. Aleshores et sents víctima i per tant, veus a l’altre com el culpable i li fas saber, perdent l’opció de conciliació o acord.
  • Adonar-nos dels nostres sentiments i necessitats, per tant, buscar la millor manera de comunicar-los per intentar treure alguna cosa positiva d’una conversa o relació.
  • Adonar-nos dels sentiments i de les necessitats que amaga el missatge negatiu que ens diu l’altre persona. Si algú t’està recriminant alguna cosa, és perquè aquesta persona no sap com manifestar el seu malestar i la seva necessitat d’una altra manera més constructiva. Per tant, això ens anima a sentir compassió o pena, però no enuig.

L’aplicació més important de la CNV és la manera com ens tractem a nosaltres mateixos.

El fet d’assumir la responsabilitat dels nostres sentiments, fer-nos conscients del que ens passa al nostre voltant, ens dóna el poder de no reaccionar. Com hem vist, tenim quatre opcions. Les dues últimes, ens permeten escollir una altra manera de relacionar-nos amb els altres, tot i que s’acostin de manera negativa. Per tant, hem d’escollir ser responsables del nostre estat emocional en cada moment i de poder gestionar les nostres emocions. Quan més directe sigui la nostra connexió entre els nostres sentiments i les nostres necessitats, més fàcil serà pels altres comprendre’ns i respondre de manera compassiva. Cal reconèixer les nostres necessitats cobertes i no cobertes.

Per exemple:

  • “Em sento furiós quan em dius això, perquè estic demanant respecte i em prenc les teves paraules com un insult” Aquí la persona que parla sí que assumeix la responsabilitat dels seus sentiments ja que expressa perquè se sent així.
  • “M’enfado quan deixes la roba per tot arreu”. Aquesta afirmació pressuposa que la conducta de l’altre persona és l’única responsable del propi enuig. No manifesta els pensaments ni els sentiments de la persona que parla. Per manifestar-los hauria de dir: “M’irrita que deixis la roba per tot arreu, ja que jo vull és tenir-ho tot endreçat!”

Formular als demés peticions conscients per enriquir la nostra vida

Aquest quart component de la CNV es centra en el que ens agradaria demanar als altres, i a nosaltres mateixos, o el que esperem d’ells per enriquir les nostres vides. Habitualment, només pensem en el que no volem o no ens agrada. Si només comuniquem el que no ens agrada, no aconseguirem el que volem, o si més no, no ho estem expressant clarament.

Al parlar, quant més clarament manifestem el què volem, més possibilitats tindrem d’aconseguir-ho. Cal evitar expressions banals, abstractes o ambigües i utilitzar un llenguatge d’acció positiva per fer saber als altres el que realment volem. Les peticions s’interpreten com exigències sempre que a les persones a les quals va destinades no creguin que se’ls comptabilitzaran. Per aconseguir que els altres confiïn en què els estem demanat alguna cosa, i no exigint, hem d’indicar-los que només volem que facin el què els demanem si realment volen fer-ho.

L’objectiu de la CNV no és canviar a la gent ni modificar la seva conducta, sinó establir relacions basades en la sinceritat i en l’empatia que permetin satisfer les necessitats de tots.

Per exemple:

  • “ Vull que em comprenguis”. És una petició, ja que el verb comprendre no expressa de forma clara i precisa el que la persona vol. En canvi, expressat com CNV: “Vull que em diguis què has entès!”
  • M’agradaria que em diguessis alguna cosa que jo hagi fet pel què estàs agraït/ enfadat.” Aquí sí que expressem el què volem que l’altre ens digui.
  • M’agradaria conèixe’t millor”. També és una petició abstracta. Millor dir: “M’agradaria que em diguessis quines coses t’agraden o quina música t’agrada…”

El més important en la CNV és mantenir-nos i oferir una actitud empàtica per tal que el nostre interlocutor tingui l’oportunitat d’expressar-se plenament abans de desviar la nostra atenció cap a les solucions o cap a la satisfaccions de les seves peticions. La nostra capacitat d’oferir empatia ens permet ser vulnerables, neutralitzar la violència potencial, escoltar un ‘no’ sense prendre’l com un rebuig personal i captar les necessitats i sentiments expressats en silenci.

L’aplicació més important de la CNV és la manera com ens tractem a nosaltres mateixos. Quan cometem errors enlloc de victimitzar-nos o culpar-nos, busquem cap a on podem créixer i millorar i no evitem quedar-nos en judicis moralistes. A l’avaluar les nostres conductes segons necessitats no cobertes o insatisfetes, la força per aconseguir un canvi positiu no ve de la vergonya, la culpa, la ira o la depressió, sinó del desig d’aconseguir el nostre benestar i així, també, el dels altres.

Leave a Reply

Your email address will not be published.