La importància de la intel·ligència emocional en els infants

Intel·ligència Emocional

LAURA COLL, Mestra i pedagoga

L’educació emocional és un concepte molt rellevant i importantíssim en l’educació en els últims anys , però els pares, les famílies i els docents encara tenen alguns dubtes sobre com posar-la en pràctica. En aquest article intentem donar resposta a alguns dubtes sobre l’educació emocional en l’etapa infantil.

Les emocions són inherent als éssers humans. Totes les persones tenim emocions, formen part de nosaltres i tenen una influència enorme en la nostra manera d’actuar, sentir i pensar. Podem entendre-les com a processos psicològics que tenen una causa (s’activen davant un canvi important), comporten una anàlisi i interpretació de la situació (això ens porta a sentir-nos de determinada manera) i finalment expressem com ens sentim i portem a terme una conducta determinada. És a dir les emocions ens preparen per adaptar-nos i respondre a l’entorn.  La seva funció principal és l’adaptació.

La majoria estan causades o bé per un esdeveniment extern (com ara una amenaça per a la integritat física) o bé per la conjunció d’un esdeveniment intern i un altre extern (per exemple que el cos manifesti fam i que alhora no es trobi aliment). Es tracta de respostes neuronals inconscients i naturals.

Un cop definides les emocions, pot donar-se un pas més enllà i intentar entendre què és la intel · ligència emocional . L’ésser humà, gràcies a l’escorça cerebral, és capaç de racionalitzar aquestes emocions, ser-ne conscient i analitzar-les, contràriament al que succeeix amb d’altres espècies. Així, deixen de ser simples mecanismes orientats a la supervivència.

Les emocions empenyen a viure, disposen del seu propi llenguatge i poden potenciar el coneixement, encara que també poden entorpir-lo. A més, segons les últimes investigacions, són a la base de la majoria de les decisions humanes. Per això, l’educació emocional esdevé un element necessari des de la infància . Els experts estan d’acord que el millor mitjà per iniciar-s’hi, per als nens, és el joc. Jugar ofereix al nen habilitats i capacitats noves, i a més el motiven a aprendre. També la música, les titelles i els contes juguen un paper importantíssim a l’hora de generar vincles emocionals i canalitzar-los. A part, fomenten la interacció i l’expressió lliure dels sentiments i de les emocions.

El llenguatge emocional és el primer pas per identificar i reconèixer el que està passant en el nostre món interior, com ens sentim i com podem manifestar-ho externament. Saber expressar les nostres emocions i sentiments ens fa sentir més aprop dels altres.

Les emocions i las seva expressió compleixen una funció social molt important, ja que contribueixen a la comunicació d’aspectes molt concrets sobre com ens sentim. Ens permeten donar a conèixer els nostres estats emocionals i al mateix temps comprendre l’estat emocional dels altres. En general, definim les emocions com una resposta física de l’organisme a estímuls, que s’identifiquen amb plaer, dolor, por, perill …

En l’últim pas és on entra en joc l’educació emocional, ja que per desenvolupar necessita les anomenades competències emocionals. Entre altres coses, aquestes ens permetran assimilar i comprendre també les emocions dels altres, i en definitiva, viure millor amb un mateix i amb la resta de la societat.

Les competències emocionals són totes i cadascuna de les diferents habilitats compreses dins del concepte d’intel·ligència emocional: empatia, sociabilitat, autocontrol … Són, per tant, competències que podem entrenar-les i desenvolupar-les, al llarg de la nostra vida. Cal ser conscients de cadascuna de les emocions i treballar-les cadascuna d’elles en els contextos en què es produeix.  El primer entorn on es transmetre’n  és essencial la família, però també el treball a l’ escola, parlant sovint sobre elles i analitzant junts.

Cinc claus essencials de l’educació emocional

  • No menysprear mai les emocions. Per molt que la racionalitat sembli sobreposar, a la base de les decisions humanes es troba sempre una emoció, i totes són legítimes. La ira, la pena, etc. també cal saber expressar-les i gestionar-les.
  • Fomentar les emocions. La curiositat, la inquietud, estar constantment rebent estímuls i no deixar-se vèncer per la rutina… són bones guies per aconseguir aquest objectiu.
  • Practicar l’empatia. Saber posar-se en la pell dels altres és fonamental per a una competència emocional completa.
  • Aprendre a gestionar les emocions. Siguin de la naturalesa que siguin, emprant-les al nostre favor podem aconseguir una major intel·ligència, una millor predisposició per gestionar els problemes, més comprensió cap als altres i, finalment, un major benestar i felicitat.
  • Remei essencial per a la prevenció. Una persona amb bones competències emocionals pot evitar millor les addiccions, millora el seu rendiment acadèmic, mostra millor autoestima i redueix molt els nivells d’estrès i depressió i per tant , els riscos socials.

 

Leave a Reply

Your email address will not be published.