Publicitat
Publicitat

Aida Gallego, de Gurumaji: “La maternitat és el moment en que estàs més acompanyada però et sents més sola”

Aida Gallego, artífex de Gurumaji

L’Aida Gallego és l’ànima de Gurumaji | (c) Petit Sabadell

La maternitat té les seves llums i les seves ombres. Moltes dones, quan són mares, senten una soledat que les mou per dins, creuen que ningú les entén, el seu cos no és el mateix que abans de donar a llum, els seus nens són diferents als altres, o simplement estan descobrint una part desconeguda d’elles mateixes. Totes elles necessiten el recolzament d’altres dones que estan passant pel mateix. “Necessiten crear una tribu, estar en contacte amb la seva comunitat, viure la diversitat, adonar-se que no tots els nens han de pesar el mateix, no creixen tots igual  i que tampoc hi ha una única manera d’alimentar-los i educar-los”, explica l’Aida Gallego, doula i responsable del centre de maternitat Gurumaji, una de les institucions sabadellenques en el camp de la maternitat i la primera infància i una de les entitats que més activitats organitza per a aquest segment de població.

L’Aida és una doula, és a dir la dona que acompanya a les mares durant el prepart i el postpart, donant-los un recolzament emocional. Una figura que ajuda a les mares a trobar la tranquil·litat necessària per a què escoltin la seva veu interior. Gallego aposta per l’acompanyament de la maternitat a través del doulatge perquè “ajudem les mares a escoltar-se a elles mateixes, a preguntar-se, i a què segueixin l’instint que els neix de dins, no aconsellem ni els diem el què han de fer”. Però també considera que és una peça prescindible en aquest viatge. “Imaginem que la maternitat és un viatge: la maternitat seria el vehicle, la mare seria la conductora i la doula el copilot”, explica.

Paradoxalment, la maternitat és “el moment de la vida en que la dona està més acompanyada però a la vegada se sent més sola”, opina Gallego. Segons ella, hi ha diversos factors que provoquen aquest sentiment i un dels més importants l’atribueix a les noves tecnologies i internet. “Totes aquestes plataformes ens han fet una mala jugada en el camp de les relacions socials  perquè hem perdut el contacte, la proximitat física entre les persones que viuen a prop nostre, el nostre barri o a la nostra ciutat”. L’Aida també buscava una comunitat de mares quan va venir a viure per primer cop a Sabadell. “Acabava de ser mare i no coneixia a ningú, anava Rambla amunt i avall molts dies buscant cursos sobre maternitat”, recorda. Finalment, va assistir als cursos de prepart i postpart al CAP del seu barri. Allà van fer un grup de mares i després del curs van seguir amb la necessitat de trobar-se. D’aquesta necessitat de “fer tribu” va sorgir el centre Gurumaji.

“No podem criar en soledat”
És difícil compaginar la vida laboral i personal quan tenim un nadó. Per això a Gurumaji volen que els nadons siguin benvinguts “a totes les activitats”. Per passar-ho bé, organitzen diversos cursos per a mares i nadons, com sessions de ball de Bollywood, o una classe de costura ‘nivell 0’ que es fa un cop a la setmana, on hi participen dues botigues sabadellenques de roba infantil, Tela i Teta i Dos indis. És un espai per cosir i petar la xerrada entre fils i nens en el qual “cadascú pot confeccionar el que vol, fer pedaços, confeccional roba per embarassades, cosir portanadons i roba per a nens…”. A més, a Gurumaji també organitzen xerrades i activitats puntuals per guiar les noves mares en multitud de qüestions, com l’alimentació, la lactància o l’estimulació infantil, entre d’altres. La qüestió és que “la maternitat no és una tasca fàcil” i “la soledat només es cura quan un se sent part d’una comunitat”. En definitiva, “no podem criar en soledat”, conclou l’Aida Gallego.

Leave a Reply

Your email address will not be published.