Publicitat
Publicitat

Guia per evitar influenciar negativament els nostres fills a nivell emocional

educacio-emocional

Cal educar als nostres fills amb respecte, amor i empatia, a ser persona amb la capacitat de resoldre les situacions quotidianes i a ajudar als altres

Els infants són el reflex i  el motor de la nostra vida. Tots ens iniciem com a pares i mares amb una sola intenció: aconseguir que siguin persones amb qualitat humana i, sobretot, feliços. Aquests desitjos tan obvis i importants de vegades no es compleixen perquè els nostres infants no obtenen de nosaltres alguns patrons bàsics que necessiten per ser adults disciplinats, madurs, amb motivació i feliços. Ningú neix ensenyat per ser pare i mare, tots ho anem fent segons el nostre sentit comú, el que ens han ensenyat o el què hem anat aprenent amb l’experiència, llegint, parlant amb altres pares… Per això, de vegades, sense adonar-nos-en, no actuem de manera adequada i fem accions que poden fer que els nostres fills/es pateixin depressió, ansietat, ràbia, relacions familiars tenses, problemes amb els seus amics, autoestima baixa i conflictes emocionals al llarg de la seva vida. Sovint, per motius aliens als nostres fills, i sense tenir-ho present, els mostrem el nostre malestar , les nostres frustracions… Aquest article pretén fer-nos prendre consciència d’aquells errors que fem com a pares i mares, sense voler, i que afecten negativament  a qui més estimem i no en tenen la culpa.

Tot seguit, us mostro vuit situacions amb les quals, a ben segur, tots ens hi hem trobat. I en les quals, probablement, no hem sigut prou conscients de la necessitat i demanda dels nostres fills per estrès, feina, dificultats del dia a dia…

Ignorar o minimitzar els sentiments del teu fill

Si els nostres fills manifesten tristesa, enuig o por i nosaltres no els fem cas o no els donem la importància necessària, estem minimitzant els seus sentiments i emocions. Els estem dient, sense voler, que el que senten està malament, que no és important, estem menyspreant el seu estat emocional, el que senten i volen compartir amb nosaltres. No fer-los cas és com deixar-los de banda. I, de retruc, estem perdent l’oportunitat de crear aquell vincle que els fa saber que els seus pares els estimen de manera incondicional i que ens interessen les seves emocions, per tal que, com a adults, els puguem ajudar a regular-les i a gestionar-les.

Manca de consistència en les normes

rrrSi mai parles amb els teus fills sobre el que esperes d’ells, mai sabran com comportar-se de manera apropiada. Els nens tracten d’estar al nivell de les nostres expectatives, volen agradar-nos, fer que estiguem orgullosos d’ells.  Les nostres pautes els proporcionen les claus i els límits que els ajuden a definir qui són, els donen seguretat i confiança, si ho fan bé o malament. Si no deixem les coses clares, els nanos pensaran que la vida és quelcom indefinit i començaran a buscar els seus propis límits, cosa que farà que baixi la seva autoestima, creixi la seva inseguretat i tinguin problemes de comportament.

Tractar el teu fill com a un amic

Mai comparteixis totes les teves preocupacions i els problemes amb el teu fill, ni li demanis consell. Ell/a no ha de patir els nostres neguits. No podem posar-los  preocupacions que no els pertoquen per l’edat. Si ens mostrem desemparats i derrotats davant seu, mai aprendran a respectar-nos  i ens tractaran com un igual o algú inferior, ja que sentiran utilitzats com a teràpia i els donem una imatge de nosaltres mateixos com a víctima, amb la qual cosa els transmetem un model incorrecte de pare o mare.  Aleshores ells poden adoptar la posició de submís o d’impositor, cap de les quals és correcta.  Hem de demostrar els nostres fills que podem fer front als problemes i als reptes, manejar l’estrès i sortir del túnel. Siguem espontanis i mostrem les nostres emocions, ja que també som persones  i veuran que ens pot passar com a ells i els ensenyarem com reconduir-les. No oblidem que nosaltres som el patró, però no sobrecarreguem els nanos ni els ensenyem models erronis.

Castigar la independència i la separació

Quan castiguem els nostres fills per madurar, els fem sentir culpables per tenir necessitats i desitjos normals en el seu desenvolupament, el que sovint els provoca inseguretat, rebel·lia i altres comportaments que els incapaciten per desconnectar i ser ells mateixos. Hem d’escoltar de forma activa aquestes necessitats o peticions, sense fer judicis ni exigències. Cal dedicar un temps per escoltar-los, mostrar que els entenem, que els comprenem i buscar una solució conjunta, des de l’escolta activa i l’empatia.

Fer del teu fill una prolongació de tu mateix

educacio-emocional-01Si, com a pare o mare, associem la nostra pròpia imatge i la nostra vàlua a l’aparença del nostre fill, al seu caràcter, a les seves habilitats i fins als seus propis amics, els estem fent entendre que els estimem pel que tenen i no pel que són. Això farà que busquin agradar en lloc d’emprendre i que sempre estiguin preocupats per si són o no prou bons. Cal respectar-los i deixar que siguin ells, amb les seves virtuts, limitacions, sentiments… Nosaltres ja tenim la nostra vida. Hem de fer que visquin la seva pròpia i demostrar-los que estarem al seu costat per tot el que calgui i que els recolzarem sempre perquè el nostre únic objectiu és que siguin feliços.

Ficar-te en les relacions dels teus fills

Dirigir cada acció del teu fill pel que fa a relacions (ja sigui amb amics o amb professors) inhibeix la seva maduresa. Per exemple, si el teu fill es fica en un embolic a l’escola i tu vas immediatament a parlar amb el professor per arreglar-ho, o estàs constantment dient-li com tractar als seus amics, no aprendrà a manejar pel seu compte els aspectes més complexos de les seves relacions. Hem de deixar-los ser ells, ensenyar-los com gestionar els seus conflictes des de la comunicació no violenta, l’escolta activa, l’educació sense violència, etcètera. Cal ensenyar-los i guiar-los sobre com gestionar els problemes. Així formarem persones íntegres que no jutjaran, ni faran prejudicis i, sobretot, sabran comunicar-se i viure sense violència.

Sobreprotecció

Quan protegim els nostres fills davant tot problema o emoció fem que creixi la seva autoestima i que pensin que tenen dret a tot, creuant a vegades la línia del narcisisme. Esperen que la vida sigui més fàcil del que és i ho volen tot per a ells, independentment de com sigui el seu comportament.  Amb aquesta actitud, el que aconseguirem que siguin nens insegurs, que es frustrin davant de qualsevol dificultat i que no sàpiguen resoldre els problemes i situacions conflictives de la vida quotidiana. Això els conduirà a la depressió o impotència davant qualsevol situació en la qual no obtinguin el que creuen que es mereixen. Hem d’educar nens i nenes autònoms, segurs, que sàpiguen quins són les seves mancances per treballar-les i millorar-les, però sobretot, nens i nenes íntegres i feliços, preparats per resoldre qualsevol problema o situació que se’ls presenti al llarg de la vida.

Leave a Reply

Your email address will not be published.