Publicitat
Publicitat

Com gestionar les emocions d’aquests dies? Com transmetre-ho als més petits?

gestionar les emocions

(c) Petit Sabadell

Democràcia, llibertat d’expressió, llaços grocs, cassolades, banderes, manifestacions, solidaritat… Són paraules, símbols i actes que darrerament han aparegut i han començat a conviure amb la nostra realitat quotidiana. Hem d’explicar la realitat als nostres infants? Si és així, com ho fem? Com explicar, gestionar, entendre les emocions, els sentiments, els actes i les notícies que ens provoquen totes aquestes situacions i les notícies del dia a dia? Aquestes són preguntes freqüents que, com a pares, ens fem aquests dies.

Com a adults ens costa dissimular el nostre estat d’ànim, els nostres sentiments i les nostres emocions. Estem més nerviosos, estressats, neguitosos, tristos, cansats, pendents de les notícies, de les xarxes, de les manifestacions… Emocions i estats d’ànim normals i que no podem tapar ni ignorar. Estats emocionals que, sense voler, transmetem als nostres fills. I és normal. Cal que els petits i les petites de casa notin les nostres emocions, però també cal explicar-les-hi i acompanyar-los per tal que no s’angoixin ni adoptin opinions desmesurades o falses.

La realitat que vivim no la triem, ens ve donada i envaeix en el nostre dia a dia sense parar a un ritme frenètic i trepidant. No ens dóna temps de pair-la i d’adaptar-nos-hi, que ja ha canviat. Vivim en un món global on hi ha una sobre informació present en tots els espais de la vida. És pràcticament inevitable que als nanos els arribin aquestes informacions a través de diferents vies: xarxes socials, imatges, manifestacions, televisió, premsa, ràdio, converses amb els companys de l’escola, xerrades amb amics i familiars…

En el cas d’ara a Catalunya, l’actualitat ha evidenciat diferències d’opinió, de pensament, discussions i debats a la feina, amb els companys, amb la família i fins i tot amb gent més propera (parella, pares, germans, amics…). Situacions que els nostres infants han presenciat o viscut. L’actualitat està present en tots els nostres àmbits i per tant la transmetem als nostres infants. No podem deixar-los aïllats ni al marge d’aquests fets i situacions.

Els petits i petites han d’entendre que tothom és lliure de pensar i expressar-se en llibertat, sempre amb respecte. Han d’entendre que no es pot imposar una paraula vers l’altra per la força, que no tot s’hi val.

Com a adults i pares els mostrem una manera de veure el món, els ensenyem les idees que hem escollit i que sense voler-ho, condueixen la seva vida. Els transmetem la nostra manera de relacionar-nos, de pensar, d’entendre el món… és inevitable. Prenem partit d’una determinada situació, mostrem una determinació política, defensem uns valors, uns sentiments… Es pot dir que no eduquem als nostres fills en plena llibertat, sinó que, sense adonar-nos-en, prenem decisions per ells. Som els motors i models dels nostres fills, ells aprenen el que ens veuen  fer i ho manifesten sovint sense saber què vol dir. Per tant, com a pares o educadors, hem d’explicar el concepte, contextualitzar la situació, han de saber què significa el que estem fent o està passant, al seu nivell i segons les seves inquietuds i necessitats. No pas en excés, si no estarem formant infants més proclius a acceptar discursos totalitaris i poc tolerants. L’infant ha d’estar informat, però no obsessionat.

gestionar les emocions

(c) Petit Sabadell

Hem d’ensenyar-los que la nostra realitat, el nostre pensament o idees no són les úniques ni les bones, que n’hi ha més i de diferents i que totes són respectables.  Hem d’educar-los a saber escoltar, a fomentar l’escolta activa, sense jutjar ni fiscalitzar. Hem d’ensenyar que ha de prevaldre el diàleg i el respecte entre ells, que no es poden barallar per qüestions d’idees ni d’opinions. Tothom és lliure de pensar i d’expressar-se en llibertat, sempre amb respecte. Han d’entendre que no es pot imposar una paraula vers l’altra per la força, que no tot s’hi val.

Cal explicar als nostres fills/es la nostra posició, opinió o visió de la situació actual de forma natural, sense jutjar, malmetre, infravalorar, criticar o menystenir l’altre o a altres opinions diferents a la nostra. Sense odi ni retrets, amb esperit crític i constructiu. És una oportunitat ideal per ensenyar-los que no tothom pensa igual i que cal respectar-nos. D’aquesta manera estarem formant persones amb ment oberta, tolerants, crítiques, amb capacitat de reflexionar, empàtiques  i lliures de pensament. Si no s’aprèn a comprendre a l’altre, no s’aprèn a dialogar.

Hem d’aprofitar aquests moments per transmetre als nostres infants que per aconseguir qualsevol objectiu a la vida cal lluitar, cal esforçar-se molt, que les coses no són fàcils, que cal saber perdre per poder guanyar, que cal ser constant i persistent, que cal aixecar-nos de nou i, fins i tot, potser ni així s’aconsegueix el que volem perquè hi ha gent que pensa el contrari o per motius diversos, però que cal lluitar, esforçar-se, de vegades patir, i treballar fort i amb il·lusió per allò que un vol.

Cal tenir present que estem educant a una ciutadania que en un termini no massa llunyà serà la que prendrà les decisions de com serà el món i la societat del demà. D’aquí la importància de fer persones empàtiques, crítiques, tolerants, amb ment oberta, flexibles i cooperatives, perquè puguin crear i conviure en una societat en pau, en llibertat, tolerant i millor.

Leave a Reply

Your email address will not be published.