Publicitat
Publicitat

Final i començament de curs

Final de curs

Després de la ressaca de final de curs, amb els corresponents comiats, celebracions i corregudes per enllestir-ho tot, voldria recordar els sentiments que afloren en el tancament de qualsevol etapa i, també, en el començament (al setembre) de la que vindrà.

D’una banda, tot just fa unes setmanes, els infants han tancat un any ple d’emocions, aprenentatges, relacions, etcètera. M’agradaria fer especial atenció als alumnes de P5 i 6è, els quals tanquen, clarament, una etapa molt important. Els primers acaben Infantil, un àmbit que en moltes escoles està força separat de la de Primària, fet que comporta un trencament d’hàbits, costums i relacions, moltes vegades difícil de comprendre amb només 5-6 anys.

Pel que fa als alumnes de 6è, tanquen, en la majoria dels casos, nou anys d’escolarització en un mateix centre, amb els mateixos companys i mestres, per anar a un altre espai diferent en el qual coneixeran d’altres amistats, professors o formes de treballar. Potser aquest serà un dels canvis més importants que faran al llarg de la seva vida ja que, sovint, s’aprecia molta diferència entre la metodologia de Primària i la que s’empra a Secundària. Conseqüentment, els aprenentatges es poden veure afectats per aquests canvis.

Quan s’és menut i el teu món es redueix a unes relacions específiques i a un espai determinat, aquestes modificacions de la quotidianitat poden deixar tocades les nostres emocions

A la vegada, també, al setembre començaran un altre curs. Encara que aquest començar pot semblar una oportunitat, també hi afloren les pors i els dubtes del nou any, en el qual potser canvien de mestre, d’aula i, fins i tot, de companys. Cal tenir en compte, doncs, les inquietuds que poden tenir els infants a l’hora d’afrontar-se a un repte desconegut.

Així, suposo que com tot a la vida, els canvis han de succeir i emocionalment hem de passar per tots els matisos, però quan s’és menut i el teu món es redueix a unes relacions específiques (amics, mestres, família) i a un espai determinat (l’escola, casa), aquestes modificacions de la quotidianitat poden deixar les nostres emocions tocades.

En aquest sentit, és de vital importància tractar els canvis amb naturalitat i positivisme, per tal que siguin acceptats pels infants. Una forma pot ser la d’escenificar el pas d’Infantil a Primària (així com el de Primària a la ESO) amb un acte que involucri l’escola i que permeti veure l’alegria dels companys, així com la tristesa lligada a qualsevol comiat. També es poden fer visites o tallers a les futures escoles, que deixin veure com es treballa a d’altres etapes i com són els mestres, entre d’altres.

Espero i desitjo, doncs, que hagueu tingut un bon final d’etapa i que la que aviat començarà sigui millor!

Leave a Reply

Your email address will not be published.