Publicitat
Publicitat

Feliu Madaula: “Cal que les grans empreses deixin d’utilitzar els menjadors escolars per buscar el màxim benefici” El document 'Cap a un altre model de menjadors escolars a Sabadell' proposa un serveis sostenibles i de proximitat

Cap a un altre sistema de menjadors escolars a Sabadell

Feliu Madaula | (c) Crida Per Sabadell

MARTA SABATÉ

La iniciativa Cap a un altre model de menjadors escolars a Sabadell , que impulsa el grup de Sobirania Alimentària de la Crida per Sabadell, s’ha presentat aquest mes amb l’objectiu de canviar el sistema de menjadors escolars que impera actualment a la ciutat. Els impulsors de la iniciativa proposen uns menjadors col·lectius més sans per als infants, més sostenibles per al medi ambient, més vinculats al territori i que utilitzin aliments ecològics i de proximitat per dinamitzar la ocupació i l’agricultura local. A part de millorar la nutrició dels nens, l’objectiu és integrar el menjador en el projecte pedagògic de cada escola, de manera que passi a ser “un lloc d’aprenentatge, de formació, on s’aprengui el valor del menjar, s’aprenguin nous aliments i hàbits alimentaris” explica Feliu Madaula, activista del grup Sobirania Alimentària.

Actualment, a Sabadell hi ha 28 escoles públiques adherides al servei unificat de menjadors (GUSEM), gestionat  per l’empresa Serhs que elabora i porta el menjar preparat per als infants que mengen a l’escola. La iniciativa de canviar l’actual model va sorgir l’any 2016, quan es va detectar “que el contracte amb l’empresa que gestiona el programa GUSEM no contempla clàusules d’economia social, ni utilitza productes de qualitat i, a més, estava denunciada per pràctiques fiscals inadequades”, explica Madaula. Per això, el grup va suggerir a l’Ajuntament que al proper concurs públic per escollir com donar servei a la majoria de menjadors escolars públics de la ciutat es fragmenti la gestió unificada i s’agrupin les escoles per blocs, amb característiques similars, “perquè puguin presentar-se al concurs empreses més sostenibles i que desapareguin les grans empreses, que només busquen el màxim benefici amb productes congelats o de fora”, denúncia.

L’activista de Sobirania Alimentària i exregidor de l’Ajuntament defensa que “seria molt millor si aquest servei servís per crear llocs de treball a la ciutat, formant a les famílies de les mateixes escoles, o als joves”, ja que actualment “els diners que costa se’ls endú una empresa multinacional i no reverteixen en l’economia local”. Amb les grans empreses, a més, l’espai de menjador tampoc pot estar dins del projecte educatiu i no es dóna marge als centres docents per “decidir quin tipus de servei i qualitat volen”. En el nou model de menjadors que proposen, la mateixa comunitat educativa seria la protagonista i en la decisió hi intervindrien des de l’AMPA fins els mestres, entre d’altres.

“Hem demanat a les AMPA que pressionin per incloure el menjador dins del projecte educatiu, que es gestioni a través de cooperatives, tant a través de la pròpia AMPA o amb càterings externs que comparteixin els criteris que defensem nosaltres”, apunta Madaula. Les escoles podrien arribar a gestionar elles mateixes la cuina, si la tenen, o contractar un servei extern, i només així, l’espai de menjador podria convertir-se en un lloc i un temps de formació per als alumnes. “Volem que sigui un lloc més educatiu, que hi hagin més monitors i un personal més format. Els nois i noies han de poder saber com s’elaboren els aliments i hem de treballar amb ells hàbits nutricionals i de consum. En algunes escoles, els alumnes entren a la cuina per participar en l’elaboració del menjar i això els serveix per agafar consciència”, assegura.

Aliments de proximitat i ecològics

“Als nens se’ls ha de donar menjar de proximitat i ecològic, cuinar àpats més sans i disminuir el consum de carn afavorint el consum de vegetals”, defensa el document del grup de Sobiranita Alimentària de la Crida. Per a què aquest canvi d’hàbits es pugui dur a terme, “cal explicar-ho molt bé a les famílies i als alumnes i fer-los partícips del canvi”. Considera que el fet d’utilitzar productes ecològics i del proximitat no ha d’encarir el preu del menjador, ja que agrupant els diferents menjadors s’obtindria una escala de mercat suficient per fer rendible la operació: “Al mercat de Sabadell, el producte ecològic no és més car que el producte convencional, tot depèn de si hi ha una relació directe entre productor i consumidor. S’ha de trobar un preu just, sense intermediaris i valorar correctament el producte local”, justifica Madaula.

Hi ha moltes entitats que col·laboren amb la iniciativa. Actualment “estem treballant amb AMPA, monitors, comunitat educativa, perquè hi hagin més veus reclamant això”. “L’AMPA de l’Escola Teresa Claramunt van dir-nos que no tenien diners per posar una cuina a l’escola, però podríem trobar càterings amb criteris de sostenibilitat. Per exemple, hi ha una empresa petita familiar a Sant Quirze que està disposada a fer la inversió si li donem la concessió durant deu anys”, exemplifica. Dues cooperatives locals, el Teler Cooperatiu i l’Ateneu Cooperatiu de Sabadell són, segons Madaula, dos actors que podrien treballar en els nous menjadors. La Fundació Futur també està disposada a col·laborar amb el projecte, “oferint menús escolars per 6 euros amb productes locals i ecològics, cosa que ja proposen d’altres càterings”, afegeix.

“Al Vallès Occidental tenim un gran potencial agrícola, hi ha cooperatives d’agricultors, pagesos importants, hi ha una gran capacitat de producte local i, si hi hagués més consum d’aquest tipus de producte, hi hauria més productors treballant al municipi de Sabadell, al Parc Agrari, a les terres de regadiu, o dins del terreny urbà perquè també podria entrar l’agricultura a la ciutat. Falta veure si a Sabadell som capaços de començar iniciatives que funcionin, o treballar amb les que ja funcionen i demostren que són econòmicament viables”, reclama.

  1. Bon article! Tal com està la cosa ara sembla que els menjadors no hagin de ser un espai educatiu i per promoure la sostenibilitat social i ambiental, sinó una oportunitat de negoci per a les grans empreses.

    Reply

Leave a Reply

Your email address will not be published.