‘Els perseguidors de paraules’ proposa una aventura sobre el llenguatge a LaSala de la mà de Marc Artigau

Els perseguidors de paraules 01

‘Els perseguidors de paraules’ és una història d’aventures amb el llenguatge com a rerefons| (c) Roser Blanch / TNC

“Jo vinc de la narrativa i la poesia, de forma que el llenguatge és el meu espai. Potser per això em passo la vida corregint els meus nebots i un dia se’m va ocórrer que podria escriure una història d’aventures amb el llenguatge com a teló de fons“. D’aquesta forma explica l’escriptor i dramaturg Marc Artigau com va néixer Els perseguidors de paraules, l’obra de teatre que demà (12.00 i 17.30h) obre oficialment la programació de LaSala Teatre de Sabadell. El propi Artigau, considerat un dels autors teatrals més importants actualment a Catalunya, dirigeix l’espectacle, que ha produït la companyia sabadellenca Imaginart i que s’ha preparat al centre de creació i exhibició de teatre infantil de la ronda Roureda. Les dues funcions d’aquest cap de setmana a la ciutat són la posta de llarg d’una proposta que, a partir de mitjans del proper novembre, es podrà veure ni més ni menys que al Teatre Nacional de Catalunya.

Dirigit a nois i noies a partir dels sis anys, Els perseguidors de paraules és, principalment, “uns història d’aventures”, explica el seu autor, que pren com a protagonista la Noa, una nena que un bon dia descobreix que les paraules estan desapareixent. Decidida a aclarir aquest misteri, la Noa se’n va a una biblioteca on coneixerà l’Apòstrof, un ésser diminut que li confirmarà les seves sospites: hi ha un monstre que es menja el vocabulari. Per solucionar-ho, haurà d’entrar en un nou món ple de paraules, travessar el Riu de les Síl·labes i endinsar-se en el Bosc de les Faltes d’Ortografia, en un viatge ple d’humor en el qual coneixerà personatges com l’Home dels Interrogants, que sempre parla amb preguntes, o la Dona dels Punts Suspensius, que no acaba mai les frases, entre d’altres.  “L’objectiu principal és que els nanos s’ho passin molt bé veient una obra d’aventures. Si, a més, aconseguim introduir-los el ‘virus’ del llenguatge i les ganes de llegir, millor que millor“, observa Artigau.

Buscant la complicitat dels espectadors

Els perseguidors de paraules 02

Una escena del muntatge | (c) Roser Blanch / TNC

Els perseguidors de paraules té la seva rèplica en una novel·la del mateix títol publicada per l’editorial Estrella Polar. Ara bé, el que es veurà a LaSala no és ben bé l’adaptació de la novel·la perquè Artigau va escriure els dos formats en paral·lel. “Certament, la versió en narrativa té situacions que a l’obra no apareixen, però l’esperit és el mateix i fins i tot puc dir que la versió teatral va ajudar a desllorigar alguns aspectes de la novel·la“, explica.

Damunt d’aquest argument, l’Artigau director ha bastit un muntatge que busca la complicitat dels seus petits espectadors. A l’entrar al teatre se’ls demana que escriguin la seva paraula preferida i al sortir se’ls dóna un llibre en blanc com el que porta la protagonista per tal que els quedi clar que “tot el que es poden imaginar hi cap allà dins”.  En la mateixa línia, la disposició escènica no és la convencional per afavorir que els espectadors s’integrin en la història. La proposta és també una aposta per un teatre artesanal, amb quatre actors que porten el pes de l’espectacle sense l’ajuda de les tant utilitzades, darrerament, projeccions. “No volem pantalles que masteguin la imaginació dels espectadors”, justifica l’artífex de tot plegat. El repartiment l’integren Marc Rius, Jordi Llovet, Marta Ossó i Carol Rovira.

Malgrat que Marc Artigau ha signat alguns dels grans èxits del teatre català dels últims anys, com Caixes o Aquellos días azules, no viu com una excepcionalitat dedicar-se també al teatre familiar camp en el qual ha signat èxits com l’adaptació musical d’El Petit Príncep que ha exhaurit localitats durant dues temporades seguides a la cartellera barcelonina. “Escriure i fer teatre per als adults és perfectament compaginable amb fer teatre infantil o familiar. Jo ho visc d’una manera molt natural perquè, al cap i a la fi, en una època en què tots estem connectats i linkats mantenir aquestes parcel·les culturals és un autèntic anacronisme”.

Aquesta versatilitat l’ha portat a treballar durant unes setmanes a LaSala, un centre de producció sabadellenc on s’ha sentit “molt a gust” perquè “no ha perdut la dimensió humana”. “A LaSala es treballa amb molt bones condicions i, el que és més important, amb gent de la qual saps el nom i els cognoms, de forma que tens la impressió de treballar en una gran família”, conclou.

Leave a Reply

Your email address will not be published.