Publicitat
Publicitat

Educar els infants per tolerar els fracassos i les frustracions

“Ser feliç no equival a estar alegre ni l’esforç garanteix l’èxit”

Frustracions i fracassos infantils

Cal ensenyar als nostres fills/es que tots tenim dret a estar tristos, decepcionats, tenir o sentir por, etcètera, en determinats moments. I que això no vol dir que no siguem feliços, per què som constructors de la nostra pròpia felicitat. La felicitat no és una cosa que algú ens regala o que puguem comprar, però tampoc és quelcom que ens puguin treure els demés. Amb una bona gestió emocional, podem aportar al nostre món interior, i al món de les persones que ens envolten, elements que potenciïn el benestar.

I quan els necessitaran més? Doncs en aquells moments de la vida on hi hagi dificultats, moments tristos, comiats, frustracions, desànims, per què els nostres fills volen aconseguir alguna cosa i no poden, moments en què els nostres petits veuen que l’esforç no garanteix l’èxit o que garanteix el benestar personal, però no l’èxit

En el moment en què ens adonem que la gestió emocional ajuda a prevenir possibles problemes, llavors és quan en som més conscients i ens ho prenem més seriosament. Per què? Perquè a mida que ensenyem als nostres fills a gestionar el seu món emocional els estem donant recursos i estratègies per saber què poden fer quan se sentin atemorits, insegurs, tristos… Si els ensenyem quin potencial té la tristesa, però també com sortir-se’n, estarem fent una prevenció de la depressió, però també els podem ajudar a ser optimistes, a viure amb il·lusions. A veure el costat positiu de la vida, sense negar les emocions negatives. Els fracassos i les frustracions són una cosa normal en la vida de les persones . És fonamental que durant el seu desenvolupament, els nens aprenguin a superar aquests aspectes de manera constructiva. Com a pares i mares i educadors/es hem d’ensenyar als infants a gestionar, a enfrontar-se a aquelles situacions en què s’han equivocat i aquelles en què no s’aconsegueix el que un vol.

Quan tractem d’evitar que sentin dolor o que tinguin frustracions, protegint-los, evitant els fracassos, les coses dolentes, no estem fent que s’enfrontin de manera sana als problemes i situacions reals que la vida els portarà . Una persona feliç no és aquella que mai s’equivoca o aquella que sempre aconsegueix tot el que vol. Pensar això és un error i no estem ajudant als nostres fills/es a ser emocionalment intel·ligents i sans. Tothom comet errors, té pors, frustracions, dificultats per aconseguir alguna cosa… Això és part de la condició humana. De totes aquestes experiències sempre se’n treu alguna cosa positiva i se n’aprèn. Per tant, una persona feliç és aquella que sap afrontar els seus errors, aprèn d’ells i sap superar la frustració d’una manera positiva i constructiva. Si evitem als nostres fills/es, alumnes les frustracions, els farem poc tolerants, els estarem enganyant. Hi haurà un dia en què s’hauran d’enfrontar a totes aquestes pors, decepcions, pèrdues, frustracions… i no tindran els recursos i les estratègies emocionals per fer-ho de manera sana i positiva.

Hem de veure la frustració i els errors com a part de la vida, i per tant és la nostra responsabilitat fer que els més petits estiguin preparats per a això. Ensenyar-los a aprendre dels seus errors, a afrontar els fracassos i superar la frustració, a aconseguir els seus objectius i a esforçar-se per aconseguir un benestar emocional. Us deixo uns consells per treballar i afrontar la frustració de manera constructiva i sana.

Frustracions i fracassos infantils 2Canviar la manera de veure els fracassos.

  • Fer adonar als infants que els fracassos no són una cosa negativa, sinó un aprenentatge del que hem fet i com ho hem fet. Dels fracassos i errors se n’aprèn.
  • Convertir la frustració en aprenentatge. Cal que l’infant la vegi com una oportunitat per aprendre i ser creatiu.
  • Quan alguna cosa surt malament, hem de fer que no ho vegin com a una cosa negativa, sinó com “coses que passen”. L’important és adonar-se d’on s’han equivocat perquè no torni a passar.

Fer que faci les coses per sí mateix

  • No hem de donar-los-ho tot fet. Cal fer que pensin, provin, s’equivoquin, dubtin, tingui l’oportunitat d’enfrontar-se al fracàs. D’aquesta manera aniran aprenent que poden equivocar-se, però que si s’equivoquen també poden solucionar-ho. Amb això fomentem la iniciativa personal, la seva autonomia, la tolerància al fracàs i evitem que tingui por de fer les coses per si mateix.
  • Cal evitar la sobreprotecció i l’excés de permissibilitat.

Ensenyar que en tota situació de fracàs pot haver-hi alguna cosa positiva

  • Aquest és un aspecte fonamentat, tot i que sembli complicat. Cal dir que en el fracàs hi ha sempre una cosa positiva que és la capacitat d’aprendre, la possibilitat de créixer com a persona i reconèixer les nostres mancances i virtuts.

No reforçar la ràbia com a resposta a la frustració.

  • Quan un infant sent frustració sovint sol respondre amb ràbia. Si cedim a les seves rebequeries, li estem ensenyant que és una forma fàcil de superar aquesta situació i aconseguir el què vol. Cal doncs, gestionar aquesta ràbia cap a altres respostes més constructives i positives.
  • És un error pensar que el nen per ser feliç necessita tot el que vol.

Ser exemple per als nens i nenes

  • Tots sabem que els més petits imiten i aprenen el que veuen. Som motors i model de conducta per a ells. La nostra manera d’actuar és el que els guia per enfrontar-se a situacions de la vida quotidiana. Per tant, davant de situacions que puguin provocar frustració o fracassos, cal mantenir una actitud positiva i esforçar-nos a superar les dificultat de forma sana i positiva.

Educar en l’esforç però marcant objectius raonables

  • Els nens i les nenes han d’aprendre que per aconseguir certes coses cal esforçar-se. Així aprendran a valorar-ho més. D’aquesta manera veuran que l’esforç és una manera de solucionar els seus fracassos. És bo i beneficiós fer que un nen o nena s’esforci, però el nivell d’exigència ha de ser raonable. Si li posem un nivell massa alt, no ho aconseguirà i es frustrarà. Llavors pensarà que l’esforç no serveix per res. Treballant l’esforç, li ensenyem també a ser perseverant.

Parlar i raonar amb ell/a sobre els seus errors i fracassos

  • Cal fer que els més petits entenguin el què ha passat, el què ha sortit malament. Si ho entenen se sentiran més tranquils i guanyaran en confiança i seguretat perquè sabran que cal fer la propera vegada.

Per tant, cal doncs, educar emocionalment als nostres fills, ja que és invertir en el futur. És com fer-se un pla de pensions… Poc a poc seran capaços de posar nom a aquestes emocions, identificar-les, expressar-les, regular-les i gestionar-les, fer l’escolta activa, ser empàtics… Només així farem adults tolerants, reflexius, amb recursos i estratègies per a resoldre els problemes i les situacions difícils que la vida els vagi portant i capaços, per tant, d’aconseguir un benestar emocional que és el que més s’aproxima a la felicitat.

Leave a Reply

Your email address will not be published.