Publicitat
Publicitat

L’estiu: temps per aprendre

“Si vols conèixer-los ràpidament, fes-los jugar;
si vols ensenyar-los a viure, fes-los jugar;
si vols que agafin gust pel treball, fes-los jugar;
si vols exercir la teva professi
ó,
fes-los jugar, jugar i jugar”
(Fernand Deligny)

JÚLIA BERENGUER, Graduada en Educació Infantil i Primària

En les darreres setmanes s’ha debatut sobre la rellevància dels deures d’estiu, que (tradicionalment) són utilitzats per mantenir els aprenentatges del curs, per no perdre els hàbits de treball, sobretot el de l’esforç, i com a preparació de cara al curs següent.

Aquests arguments a favor dels deures estan arrelats al nostre tarannà i a la nostra societat i, fins i tot, hem creat la necessitat de posar deures creient que augmenten els aprenentatges escolars, tot i que no està demostrat. En aquesta línia, quan mirem fora del nostre territori, podem veure exemples com el de França, que des de 1956 ha prohibit els deures perquè consideren excessiu el temps que els infants passen a l’escola (sis hores quatre dies a la setmana).

Deures Estiu

Al mateix temps, també, cal tenir present que els deures no són una obligació, ja que la Declaració dels Drets de la Infància no ho estableix com a tal. En canvi, si que estableix el joc com a un dret fonamental, que hauria de ser la base dels aprenentatges dels infants, ja que a través seu posen en marxa molts coneixements i estratègies.

Com ja he dit, els deures no augmenten els aprenentatges escolars, però si que poden tenir conseqüències directes en el clima familiar. En primer lloc, els deures poden esdevenir una font de conflicte entre pares i fills, ja que de vegades s’ofereix un premi a canvi de fer-los, cosa que pot generar tensions entre l’adult, que s’assigna un rol més directriu, i l’infant. En aquest sentit, doncs, la relació entre pares i fills es pot veure enterbolida. En segon lloc, mentre els infants fan deures perdem l’oportunitat de comunicar-nos i interactuar amb ells, així com també minven d’altres situacions d’aprenentatge com ara ajudar a pares i mares a cuinar, a anar a fer la compra, a endreçar l’habitació o bé llegir un llibre plegats. En tercer lloc, els deures acostumen a tenir un format poc suggeridor, no tendeixen a atendre la diversitat de l’aula, ja que són els mateixos per a tots els alumnes, i són la repetició del que s’ha treballat durant el curs. Així, doncs, es pot comprendre que els més petits no estiguin motivats i posin tot el seu empeny en altres tasques molt més suggeridores i atractives, com ara el joc.

Així és que els deures haurien de ser útils, diversos, reflexius, flexibles quant al nivell i que promoguessin l’autonomia progressiva dels infants.

Encara que a hores d’ara ja tingueu els quadernets i la certesa que s’han de fer obligatòriament, no hem d’oblidar que els infants aprenen quan posen en pràctica els coneixements en situacions de la vida real i no pas quan ho deixen per escrit en un full. És en aquest sentit que a continuació trobareu algunes propostes per fer durant el període de vacances, que estan enfocades a l’aprenentatge des d’un punt de vista vivencial.

Per fer-hi una ullada!

  • Dibuixar, pintar, crear, per desenvolupar la creativitat, la imaginació i el pensament divergent.
  • Excursions amb pares, amics o família per descobrir l’entorn que ens envolta, la vegetació i la fauna, tot compartint amb els nostres.
  • Cuinar per descobrir els aliments que tenim a l’abast, el seu gust, el seu tacte, la seva olor…
  • Llegir revistes, diaris o llibres plegats, per fixar-nos en el que passa al nostre voltat i embolcallar-nos d’històries fantàstiques.
  • Experimentar amb materials naturals i reals cercats en les nostres sortides, per tal de copsar allò que ens envolta.
  • Participar en la compra per saber el cost del menjar, aprendre a sumar, a restar…
  • Banyar-nos, saltar o brincar, per moure l’esquelet i reconèixer el nostre cos en situacions diverses.
  • Fer activitat física de tot tipus: nedar, caminar, saltar a la corda, jugar a bàsquet, anar amb bicicleta, patinet…
  • Visitar museus, exposicions, teatres o espectacles, per emocionar-nos, compartir sentiments, descobrir nous llenguatges…
  • Arreglar objectes, per conèixer-ne el procés, els materials, les dificultats…
  • Estar en família compartint moments viscuts, conversant durant hores i hores, abraçant-nos, fent-nos petons…
  • Escriure cartes als amics, per tal d’aprendre nou vocabulari, noves expressions…
  • …i jugar i jugar i jugar!

 

Leave a Reply

Your email address will not be published.