Publicitat
Publicitat

La concessió de custòdia compartida s’ha doblat a Catalunya entre el 2011 i el 2016 segons un estudi de la UAB Un model de parella més igualitari i la normativa autonòmica afavoreixen aquesta opció en cas de divorci

custòdia compartida

És més fàcil obtenir la custòdia compartida quan la parella es reparteix les tasques abans del divorci

L’estudi La custòdia compartida: un pas més cap a la igualtat de gènere?, que ha publicat el Centre d’Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona a la revista Perspectives Demogràfiques, assenyala que el mutu acord legal entre els cònjuges és l’element principal per donar un pas més cap a la igualtat de gènere, per mitjà de la custodia compartida en la guarda dels fills.

Quan una parella es divorcia, hi ha més probabilitats que el jutge doni la custòdia compartida si els cònjuges han pactat abans com tindran cura dels seus fills. “A Catalunya, existeix l’anomenat pla de parentalitat, que estableix com s’ha d’organitzar l’atenció dels menors, com funcionaran els caps de setmana, la comunicació entre els cònjugues quan estan separats, les extraescolars… Si entre els membres de la parella hi havia una bona entesa abans del divorci i una dinàmica de responsabilitat i cooparentalitat, és més fàcil seguir amb aquesta practica un cop separats, i per tant, que se’ls pugui concedir aquesta custòdia compartida”, argumenta Montse Solsona, una de les investigadores de l’estudi.

A Catalunya és obligatori presentar el pla de parentalitat davant d’un divorci, tant si aquest és acordat entre els dos membres de la parella com si cada membre el sol·licita per separat en cas de desacord. “Des de que es va implementar aquesta llei autonòmica, l’any 2011, a Catalunya es jutges han començat a adjudicar més sentències favorables a la custòdia compartida. També ho han afavorit d’altres factors, com el fet de que les parelles siguin més igualitàries dins i fora de la llar”, explica Solsona.

El doble de custòdies compartides 

L’estudi confirma un important avanç de la custòdia compartida del 2011 al 2016, tant a Catalunya (del 21% al 42%) com al conjunt d’Espanya (del 12% al 28%), tot i que s’atorga de manera diferent en cada regió en funció de la realitat judicial. A Catalunya, per exemple, les comarques on més custòdies compartides s’atorguen són, per aquest ordre, les de Girona, Barcelona, Lleida i Tarragona. Això es deu, en gran mesura, de la composició dels magistrats de les audiències provincials.

“La llei és la mateixa a totes les demarcacions, però les practiques judicials són diferents. Si et divorcies i has de recórrer a la segona instància (l’audiència provincial), pot ser que a la teva província no hi hagi sales especifiques de família, com passa a Tarragona i a Lleida. En canvi, a Barcelona hi ha dues sales d’aquesta especialitat en les qual els jutges i magistrats es miren amb lupa tots els processos i s’estudien cas per cas en profunditat”, argumenta.

El motiu d’aquest estudi, explica la investigadora, és perquè “molts magistrats deien que a Catalunya es donaven massa custodies compartides en comparació amb la resta de comunitats autònomes”. “Per això, nosaltres hem volgut analitzar-ho i hem vist que no és així. En canvi, hem pogut corroborar que s’està donant noves pràctiques de parentalitat, de corresponsabilitat dels dos cònjugues, i que tot això depèn de la situació legal en cada comunitat”, afegeix.

Leave a Reply

Your email address will not be published.