Publicitat
Publicitat

Comencem l’escola

tornar a l'escola

L’inici de setembre, per a molts, és com començar l’any. I per a molts petits és un canvi molt gran: comencen a l’escola bressol o  a l’escola de grans. I com podem fer que sigui més fàcil, menys traumàtic? Sincerament penso que no podem canviar això però sí que podem acompanyar-los.

Hem de pensar que quan nosaltres tornem a treballar, tornem a la mateixa taula, ordinador, màquina, cotxe… En definitiva, a la mateixa empresa, amb el mateix cap, companys, amb les nostres coses… Els petits o petites, si no comencen però canvien de curs, canvien d’aula, de mestra, moltes vegades d’espais, rutines, horaris… I això cal tenir-ho molt i molt en compte i acompanyar aquests canvis, que segurament faran que estiguin més irritables, més intranquils. Com acompanyar-los? Des de l’amor i el respecte, respectant els seus sentiments i validant-los, donant-los valor, i consolant-los. Intentar que els primers dies puguem estar per ells, no fer milers de coses (encara que sembli que ells volen o els agrada) i estar en calma per tal que puguin deixar anar sentiments, pors, alegries, etcètera. Ser-hi presents d’una manera especial, en definitiva.

En el cas que comencin una nova etapa escolar, sigui escola bressol o infantil, no hem d’oblidar que serà un gran canvi per a tota la família, per tothom, però ells i elles ho sentiran en primera persona. Està bé dir-los on aniran, si hi podeu anar a veure-ho junts abans millor, explicar-los on està el bany, on aniran a jugar, on són els contes… I si poden conèixer els mestres, el conserge… Tot allò que faci que el primer dia no els vingui tot de nou, no hi hagi res pel que han d’amoïnar-se, molt millor!!!

Ja sabeu que sóc poc donada a donar consells, però sí que crec que hem de tenir en compte diverses coses i, si podem, evitar-les:

  • Diguem-los sempre la veritat, sempre. Encara que sabem que s’enfadaran o que serà difícil… (Penseu que comenceu una feina i us diuen que cobrareu 2.500 €, per a què no us enfadeu, però a final de mes us en donen 1.500..) Qui el portarà, qui l’anirà a recollir, que dormiran allà, si ho han de fer, què dinaran, etcètera.
  • Acomiadem-nos, sempre, quan marxem, intentant no allargar-ho massa, i fer-ho com sempre (amb petons, abraçades, com ho faríem un dia normal que ens acomiadem).
  • Oblidem-nos d’això de “Ala! Que gran! Ja vas al cole!” o allò de “Va, que aniràs al cole dels grans!”. Us imagineu quines poques ganes de ser grans que han de tenir? Quan ets gran vas al cole (tan bé que s’està a a casa), menges sol, no t’agafen, no bla, no bla, no bla…
  • Carreguem-nos d’amor, paciència, comprensió, respecte i bon humor.

Cada etapa que passem amb els nostres petits i petites és un aprenentatge i un petit dol –ens acomiadem d’altres vivències– i una gran benvinguda, vivint intensament.

Tagged with

Leave a Reply

Your email address will not be published.