Publicitat
Publicitat

Com explicar als petits atemptats com els de Barcelona

atemptats barcelona

La Rambla de Barcelona, després dels atemptats | (c) Petit Sabadell

Ràbia, dolor, tristesa, impotència, desolació, incomprensió… Són emocions i sentiments que hem sentit i sentim aquests dies després del terrible atemptat  terrorista que va colpejar Barcelona i Cambrils. Els esdeveniments violents que causen la mort d’un gran grup de persones, com és el cas dels atemptats terroristes o les catàstrofes naturals, generen patiment, inseguretat i sensació d’indefensió a tothom i, en especial, als nens. Els adults no tenim respostes per a tot i menys per explicar fets tan violents, injusts i inhumans. De fet, són inexplicables i irracionals, però hem de poder donar explicacions als infants per calmar les seves pors i donar-los seguretat.

L’atac terrorista de Barcelona ha colpit a tothom i ens ha tocat tan de prop que no s’ha parat de parlar-ne per tot arreu. Davant de tanta informació, segurament no hem pogut mantenir els petits al marge d’aquesta barbàrie de forma que, sense poder-ho evitar, han sentit i vist imatges gens recomanables. Aquesta situació de sobreinformació, a més, està present en tots els espais de la vida: en les portades de la diaris, al carrer, camí a l’escola, al parc, en qualsevol televisió –i no només a l’hora de les notícies sinó a gairebé qualsevol hora–, a la ràdio, a les converses amb amics i familiars…

Tot plegat suposa un repte cognitiu per als nens menors de 8 anys. Un nen en edat preescolar no sap entendre que, tot i que vegi una i altra vegada les imatges de l’atemptat, aquest només va tenir lloc una sola vegada. Tampoc sap valorar què és un atemptat. Però segurament el més important és que les informacions el confronten amb el dolor, amb la idea de la mort i del patiment físic, cosa que, depenent de la seva edat, potser no havia pensat encara. Des d’aquesta perspectiva, és més que aconsellable que les famílies ofereixin als nens un marc de referència per entendre allò que estan veient, per poder abordar els seus dubtes i les seves pors i tranquil·litzar-los.

Cal donar missatges centrats en la pau, l’amor, l’amistat, la solidaritat… En moments així, es fàcil que hi hagin discursos xenòfobs o racistes . Cal educar en valors des de casa i a l’escola, explicant que un atemptat no té res a veure amb cap nacionalitat, raça o religió.

Encara que improbable, pot passar que els nostres fills no hagin tingut contacte amb les imatges de l’atemptat o no s’hagin adonat de la seva gravetat. En aquests casos, realment seria contraproduent parlar del tema, perquè podríem generar una inquietud innecessària.  En cas contrari, no ho abordarem directament. Cal anar amb compte com ho expliquem, ja que són fets inexplicables. El cert és que aquests fets ens han mostrat la importància d’una bona gestió de les emocions per tal d’acceptar i explicar als nostres infants aquests actes inexplicables.

Atemptats Barcelona 02

Cal educar els petits en els valors de la pau | (c) Petit Sabadell

Són dolents els que fan això, oi? Per què ho fan? Per què maten a persones bones? Pot tornar a passar? Són algunes preguntes que ens poden fer els infants aquests dies. Cal explicar el què ha passat? Com expliquem als infants el que estan veient o sentint? Són dubtes que com adults i pares tenim.

L’ideal és que els nens menors de 6 anys no tinguin accés a aquestes informacions i imatges. El més adequat, en aquestes edats, és reduir al màxim el temps que poden passar davant la televisió. Però, degut a la proximitat i la crueltat, no els podem mantenir al marge.  En edats més avançades, és pràcticament inevitable que els arribin aquestes informacions a través de diferents vies: televisió, companys de l’escola, converses dels adults…

Com donar informacions i explicacions sobre aquests actes terroristes?

És recomanable només donar informació si els infants pregunten o parlen del tema i començar la conversa partint del que ells en saben. Per tant, primer de tot cal escoltar i saber identificar què és el que volen saber o les seves pors per poder donar-los la informació justa i necessària. Es tracta de desmuntar males interpretacions del que hagin pogut veure o sentir i evitar afegir explicacions addicionals que no estan preparats per saber ni comprendre. Sempre ajuda centrar l’explicació en la demanda del nen i el seu coneixement previ. L’objectiu és evitar que guardin preocupacions i pors sense afegir-los més patiment amb informació que no havien ni intuït.

Com  explicar els atemptats terroristes o altres esdeveniments violents als infants?

  • Només abordar-ho si l’infant ho demana.
  • Respondre a totes les inquietuds amb paraules i conceptes clars. És important només respondre el que ha preguntat o comentat el nostre fill/a sense anar més enllà, ja que amb això podríem estar generant nous dubtes o pors.  Mai, però, hem de deixar preguntes sense contestar.
  • Utilitzar el llenguatge adequat a l’edat del nen. A vegades va bé fer servir dibuixos, contes i jocs. Els contes són una bona eina, ja que ells s’identifiquen amb els personatges i poden entendre i comprendre expressions com els bons i dolents i les emocions com pena, alegria, ràbia, tristor…
  • Explicar què ha passat depèn molt de l’edat de l’infant. Cal tenir en compte el to amb el que s’explica. Abans dels 6 o 7 anys no cal donar masses raonaments i explicacions, ja que no ho poden entendre i els podem generar més pors i inseguretats. Cal que sàpiguen que ha passat una cosa greu, però que està controlada.
  • Donar la informació justa sobre el que està passant, per evitar generar idees que podrien resultar contraproduents. Per exemple, evitar donar detalls com podrien ser crits, sang, ferits…
  • Són pocs. Transmetre la idea que la majoria de les persones que ens envolten no són terroristes ni dolentes. Explicar anècdotes i experiències properes a ells per tal que se n’adonin.
  • Evitar que els nens vegin les imatges o escoltin les notícies quan estan sols. La companyia d’un adult de confiança tranquil·litza i dóna seguretat al nen. A més, li pot respondre les preguntes que li sorgeixin en el mateix moment.
  • Que la persona que expliqui el que passa als nens sigui una persona propera i de confiança, en un ambient tranquil.
  • Ser sincers i no mentir. Eviteu fer falses promeses als vostres fills en el sentit de que això mai els passarà a ells, perquè per molt que ho intentem, no ho podem garantir.
  • Normalitzar les seves emocions. Cal transmetre’ls que es normal sentir por, tristesa, ràbia, dolor, impotència… i que les hem d’exterioritzar i és necessari fer-ho.  Cada emoció ens dóna un missatge: la por ens indica perill, la tristesa, pèrdua… Per tant, davant la por dels nens convé estar calmats i intentar deixar de banda la nostra pròpia por, per evitar transmetre’ls la nostra inseguretat. És normal sentir por davant la idea de viure en primera persona un atemptat. Això és el que hem d’explicar als nens: és normal tenir por, però hi ha poques probabilitats que vivim un atemptat terrorista i hem d’estar tranquils.
  • No  limitar la llibertat  amb frases como “Has de ser fort!”, “No ploris!”, “No està bé enfadar-se així”… Cal deixar que expressin i s’alliberin . No per plorar ets menys fort!
  • Dedicar-los més temps: promocionar la companyonia, augmentar les mostres d’estima i d’afecte amb petons, abraçades i, sobretot, escoltar-los. Que se sentin acompanyats, així podran expressar els seus sentiments i, a partir, d’aquí, anar explicant i acompanyant el seu neguit i preocupació.
  • Seguir la rutina diària per donar major seguretat ajudant-lo a recuperar el control de la situació. Els infants són de rutines fixes. Això els dóna seguretat i, per tant, no hem de canviar res.
  • Evitar el discurs de l’odi. L’odi no porta enlloc. Cal donar missatges centrats en la pau, l’amor, l’amistat, la solidaritat… En moments així, es fàcil que hi hagin discursos xenòfobs o racistes . Cal educar en valors des de casa i a l’escola, explicant que un atemptat no té res a veure amb cap nacionalitat, raça o religió.

 Cal posar èmfasi en l’excepcionalitat d’aquests actes terroristes, que passen molt poques vegades i que els responsables són molt poques persones.

Hem de donar la informació que ells volen saber, no més. Per tant, davant de preguntes com:

  • Què és el terrorisme?

Cal respondre i explicar amb naturalitat i amb un llenguatge planer. Podem utilitzar dibuixos, recursos visuals, etc. És molt difícil que els més petits entenguin què és el terrorisme, però sí que es pot explicar “com un grup de gent molt dolenta que vol imposar les seves idees als altres sigui com sigui, fent coses que ens fan molt mal i provoquen dolor a molta gent…”. Cal posar èmfasi en l’excepcionalitat d’aquests actes terroristes, que passen molt poques vegades i que els responsables són molt poques persones. Cal repetir l’adverbi molt.

És important també, posar una solució al problema, explicant, per exemple, que hi ha molts més policies, mossos d’esquadra, bombers i cossos de seguretat que terroristes i que aquests estan per protegir-nos i evitar aquests actes. I que fan molt bé la seva feina . Cal parlar de que hi ha molta més gent bona i fer-los adonar de les immenses mostres de solidaritat que hi ha hagut aquests dies… això els ajudarà a sentir-se més segurs.

  • Tornarà a passar? Ens pot passar a nosaltres?

A partir dels quatre anys un infant pot preguntar-nos si aquesta gent dolenta ens pot fer mal a nosaltres també. Cal respondre la veritat. Si mentim, estem enganyant als nostres nens. Davant d’ aquestes preguntes, cal donar seguretat però sense dir mentides. Podem dir: “No podem saber si passarà o no”, però insistir en que “aquests actes són excepcionals i que és molt difícil que passi”. Podem explicar que els policies i cossos de seguretat vigilen per a què no passi. I si desgraciadament hi ha un atemptat, treballen amb els metges i bombers per salvar el màxim de persones.

  • Què puc fer? Com puc ajudar?

Sovint també són preguntes que ens fan els nostres fills davant la impotència i el dolor que senten. És bo que mostrin aquesta solidaritat cap a les víctimes perquè això és un mitjà d’expressió de la pena, el dol i el seu dolor. Per tant, els podem dir que ho expressin com vulguin: un dibuix, un text, flors, un objecte, etc.

A mesura que els infants es fan grans, és més difícil evitar que vegin les imatges. En el cas dels adolescents que tenen accés a les xarxes socials i als mòbils, cal transmetre’ls missatges com els que recomanaven els Mossos d’Esquadra, per tal que no facin difusió de les imatges i dels vídeos que els puguin arribar.

A partir dels 12 anys potser les preguntes són més complexes i no teniu totes les respostes. És una bona idea triar un mitjà de comunicació fiable i intentar trobar les respostes junts amb els joves. És una oportunitat de reflexionar sobre el tractament de la informació en els mitjans.

Cal fer-los adonar que la millor manera de vèncer a aquests actes i a aquestes persones és a través de l’amor, l’amistat, la comprensió, l’empatia i educant amb valors i per la pau. Som més i junts no ens guanyaran! L’amor sempre guanya a l’odi!

Leave a Reply

Your email address will not be published.