Publicitat
Publicitat

Carles Capdevila: “Els nens necessiten adults feliços que els sàpiguen educar”

Carles Capdevila a l'Hotel Urpí 01

Carles Capdevila ha omplert en dues ocasions la Sala Gran de la Cava Urpí | (c) Petit Sabadell

“Els nens necessiten adults feliços que els sàpiguen educar amb sentit comú, sentit del deure i del ridícul, sentit moral i, sobretot, molt sentit de l’humor”. És el missatge que Carles Capdevila, periodista que ha desenvolupat bona part de la seva carrera vinculat al món de la infantesa i l’educació, ha transmès a les més de 600 persones que aquest diumenge han assistit als dos passis de la seva conferència-monòleg Educar amb humor, que s’han fet a la Sala Gran de la CavaUrpí, a l’Hotel Urpí, dins la programació d’aquest espai sabadellencs gestionat per UiU Promotors. Fa setmanes que les entrades per a aquestes dues sessions es van exhaurir, cosa que demostra l’èxit del que va començar com una petita conferència que va viralitzar excepcionalment a les xarxes fins a convertir-se en una extensa gira desvirtualitzada del seu creador.

Amb una bona dosi d’humor i en base a l’experiència que dóna ser pare de quatre fills, la mes gran dels quals en té 20, Carles Capdevila desglossa a Educar amb humor alguns dels tòpics que caracteritzen els pares de l’actualitat i recorda coses que, malgrat semblar obvietats, s’acaben oblidant en el dia a dia amb els petits, adolescents o joves. Tot plegant recordant que en aquest camp no hi ha fórmules màgiques ni mètodes infal·libles: “Tots els nens són diferents i, per educar-los, els hem de conèixer. Per tant, el procés depèn de cada nen”.

Carles Capdevila a l'Hotel Urpí 02

Un moment de la conferència | (c) Petit Sabadell

En una conferència d’una hora i mitja de duració s’hi repassen molts temes. Aquí us deixem algunes de les frases i aspectes que repassa Carles Capdevila:

  • “L’educació és equilibrar i això ho perdem sovint de vista perquè apostem massa per l’especialització. Volem que els nostres fills siguin molt bons en alguna cosa i els posem a aprendre tennis als quatre anys i a tocar el piano als cinc, quan el que cal és que aprenguin a jugar sols, s’avorreixin, tinguin temps per perdre, tolerin la frustració… “.
  • “Fem anar als avis amunt i avall, portant el nen a l’extraescolar, anant-lo a buscar per donar-li ràpidament el sopar… I no els deixem fer d’avis, no els deixem, per exemple, que expliquin la seva vida als seus néts, cosa amb la quan probablement aprendrien moltes coses”.
  • Educar no és especialitzar sinó aprendre a viure, que és una cosa molt important. Oi que, ensenyant als nostres fills a anar en bici, admetem que caiguin i els enganyem traient-los les rodetes…? Doncs com en aquest cas, cal tenir clar que, per aprendre, s’han equivocar, provar, espavilar-se…”.
  • “Educar és espavilar els petits i intentar controlar els grans. Moltes vegades sobreprotegim en comptes d’espavilar i, per evitar problemes, deixem els grans sense control“.
  • Educar és obligatori. I ho han de fer els pares i mares. Queixar-nos que dóna molta feina i que costa molt no ens fa millors pares. És el nostre deure.”
  • “Els valors dels nostres fills no seran els que volem inculcar sermonejant-los. Seran els que veuran a casa.
  • “L’educació en el lleure és educació real i recíproca. Un esplai és com un màster d’Esade sobre la vida“.
  • “Els pares no som perfectes. Sovint ens equivoquem, dubtem o, simplement, estem cansats o no tenim tot el temps que voldríem per als nostres fills. Hem d’acceptar que el món funciona així i que sovint el que volem no pot ser. Per això, cal posar-hi sentit de l’humor“.

 

Leave a Reply

Your email address will not be published.