El bloqueig emocional en els infants

Bloqueig emocional en els nens

LAURA COLL, Mestra i pedagoga

Conscients de la importància d’educar les emocions, de ser-ne conscients, d’identificar-les, d’expressar-les, de gestionar-les. Conscients de què no hi ha emocions bones ni dolentes, cal conèixer com gestionar i entomar els bloquejos emocionals en els infants. Les emocions són molt importants. No es tracta de viure en l’emoció, sinó d’entendre que les emocions són indicadors, són com alarmes o senyals, del que ens està passant internament.

Tots volem ser estimats i rebre mostres d’afecte i carinyo. Per això ningú no genera un bloqueig afectiu conscientment. Quan alguna cosa ens afecta molt a nivell emocional necessitem trobar un mecanisme de protecció per poder sobreviure a la situació.  Llavors, generalment, creem bloquejos emocionals per no sentir tant dolor.  Són una resposta natural i instintiva que es manifesta com una barrera per protegir-nos d’una situació o esdeveniment que suposa o pot suposar un impacte emocional. Aquests bloquejos solen néixer com a protecció contra alguna experiència anterior que ens va produir por i confusió, una experiència tan difícil i dolorosa que la nostra ment no va poder manejar ni gestionar.

El bloqueig emocional té una funció de protecció. Ens permet realitzar els ajustos i les compensacions per comprendre i trobar el sentit a la situació i disposar de les nostres fortaleses psíquiques i emocionals per fer-hi front i no sentir-nos tan vulnerables. En aquests casos el bloqueig desapareix quan estem preparats per adaptar-nos a la nova realitat de la situació. Però, en d’altres casos aquest bloqueig no desapareix, i és llavors quan es torna desfavorable, ja que trenca la nostra zona de confort i la connexió amb els nostres sentiments i es generalitza a esdeveniments i situacions semblants arribant a afectar la nostra quotidianitat i funcionament diari, portant conseqüències desagradables i negatives

Si en un primer moment aquests bloquejos, al superar-los, poden ajudar-nos, si es mantenen poden portar conseqüències negatives:

  • Impedeix concentrar- se, aprendre i rendir de manera adequada.
  • No ens deixa ser nosaltres mateixos. Imatge alterada de nosaltres mateixos.
  • Es produeix una desconnexió amb els veritables sentiments i l’emoció queda a dins, però oculta, de manera que no es produeix el control emocional oportú.
  • Pensaments distorsionats.

Efectes d’impactes emocionals negatius

Des que naixem tenim aquesta reacció instintiva de protecció, de supervivència. Tot i així, quan som petits és quan més vulnerables som davant del tema emocional. En l’etapa fins als 12 anys, aproximadament, els efectes d’impactes emocionals negatius, no només que són molt difícils d’enfrontar, sinó que creen un condicionament en l’ infant que l’afectarà la resta de la seva vida ja que la manera com es relacionarà amb les emocions al créixer respondrà a les circumstàncies emocionals que el van envoltar de petit. Llavors, el que cal treballar no és el bloqueig en si sinó la seva arrel i les emocions que queden sense processar. L’ésser humà té límits de resistència. Si no els resolem de forma sana i oportuna es pot guardar com una experiència negativa que es reflectirà en algun aspecte de la nostra vida.

Les causes que aquests bloquejos perdurin o siguin permanents poden ser la inseguretat, el complex d’inferioritat, etcètera, que fan que ens bloquegem i ens impedeixen treure les nostres emocions veritables per afrontar la situació.

Per tant, cal ensenyar als nostres infants a vèncer i a solucionar aquests bloquejos emocionals, aprofitar el seu valor en els moments crítics d’impacte, però no generalitzar i sobretot, no fer-los permanents en d’altres situacions o moments. Aquest desbloqueig els permetrà ser lliures i els donarà i dotarà d’un control emocional adequat que els portarà benestar.

De vegades, una mala experiència puntual (no-vincle amb un adult, un comentari sense mala intenció, una broma o actitud desafortunada, adonar-se de la pròpia frustració o limitació en una feina…) fan que un infant es senti agredit i es bloquegi emocionalment. Cal, doncs, anar molt amb compte amb les nostres accions i fer servir l’empatia, per tal de no fomentar algun d’aquests bloquejos. Els infants són molt vulnerables i podem marcar-los negativament per tota la vida.

Estratègies i pautes per desbloquejar emocionalment als infants:

  • Treballar amb ells el pensament positiu i ensenyar a veure les situacions de manera positiva. Pensar en positiu ens porta emocions positives i la ment es desbloqueja.
  • Ensenyar a qüestionar i a dubtar dels seus pensaments negatius. En la majoria de casos aquests pensaments són irreals, distorsionats … I no es corresponen amb fets reals. Pensar en negatiu genera emocions negatives i aquestes ens paralitzen.
  • Fomentar l’autoestima i confiança en sí mateix. La seguretat en un mateix dóna força per afrontar situacions difícils.
  • Ajudar a qüestionar l’impacte real del que els passa, de les conseqüències. Sovint les conseqüències temudes i l’impacte són més grans que el que passarà en realitat.
  • Potenciar i crear un clima de comunicació per expressar les seves emocions. Ser capaços d’identificar les seves emocions, expressar-les i comunicar-les és la clau per desbloquejar-los.
  • Fer-los creure en ells mateixos, ensenyar-los a no témer de ser ells mateixos, sense pors. Conèixer i deixar fluir el que tenen en el seu interior.
  • Potenciar la tolerància i afrontar les frustracions.
  • Ensenyar estratègies i recursos perquè aprofitin el bloqueig inicial per treure’n unes conclusions i aprenentatges. És bàsic que en aquestes situacions de bloquejos siguin conscients de les seves emocions i prenguin consciència de la seva situació i les seves conseqüències.
  • Treballar i aprendre dels propis bloquejos emocionals. Com tot, l’experiència ajuda a créixer com a persones. Adonar-se de les estratègies que han utilitzat per sortir-se’n els servirà per propers moments difícils.

Per desbloquejar necessitem, doncs, donar un enfocament positiu a les situacions, ja que si aconseguim un bon estat emocional no hi haurà bloquejos. Es tracta de pensar d’una manera en la que els fem sentir alegria, benestar, relax, esperança… Hem de transmetre als infants, pensaments positius del tipus “Tinc possibilitats”, “ Sóc vàlid i crec amb mi”, “ Si em surt bé, genial, i si no ho tornaré a intentar”…

Hem de ensenyar positivitat als nostres infants. Quan un mateix se sent capaç i creu que és possible, és probable que ho pugui aconseguir, perquè quan un creu en una possibilitat, desprèn una cosa que l’altre percep sense ser-ne conscient. Per tant, hem de fer entendre i conscienciar el llenguatge interior dels infants. “La creença en un mateix, la creença interior, mou muntanyes”

Els somnis es fan realitat quan tenim la convicció interna per a guiar-nos, la passió per a emocionar-nos i la disciplina per a executar les accions precises.

Takumi

  1. Gran article! felicitats Laura! Hem sembla un tema primordial, a tenir en compte tant grans com petits.

    Reply
    • Moltes gràcies,Muntsa!
      Tens raó, el bloqueig emocional, com les emocions, són presents en totes les edats i en les nostres vides i, depèn com es tracten, ens paralitzen.

      Reply
  2. Molt d’acord amb el que comentes Laura. Estem davant d’un canvi de paradigma i si som capaços d’entendre això i cultivar el potencial dels nostres infants, ells seran els que ens portaran cap als canvis que necessitem.

    Reply

Leave a Reply

Your email address will not be published.