La importància de potenciar l’autoestima dels nostres fills

La importància de potenciar l'autoestima dels nostres fills

El nivell d’autoestima d’un ésser humà té una enorme influència en la seva qualitat de vida. Quan una persona té un bon nivell d’autoestima s’alegra de ser qui és, se sent orgullosa de sí mateixa, s’agrada… L’autoestima es basa en un conjunt de consideracions, positives o negatives, referides a un mateix. És l’opinió que cada persona té de si mateixa i es veu reflectida en les seves capacitats, personalitat, valors… És el nostre mirall real, que ens mostra com som, quines habilitats tenim i com ens desenvolupem a través de les nostres experiències, sensacions i expectatives.  És, per tant, el valor que ens donem a nosaltres mateixos.

Des de ben petits rebem missatges sobre nosaltres per part del nostre entorn: pares, professors, amics, companys, familiars…  A vegades aquests missatges són categòrics: “Ets un desastre”, “El meu fill és molt intel·ligent”, “Ets un caos”, ”El teu germà treu més bones notes que tu”, “Ets el més llest de la classe”… En canvi , d’altres són obvis, és a dir, si un pare/mare; mestre/a només està pendent de l’agenda del seu fill/a, dels deures i d’organitzar-li la motxilla, per exemple, el petit/a percebrà que el veuen incapaç perquè no el deixen ser autònom. D’aquesta manera ens anem fent una idea de com som. Però això no vol dir que siguem així,  sinó que els altres han destacat certes coses deixant de banda molts altres d’aspectes. Cal ser conscients de com el nostre entorn pot influir en la nostra autoestima. La formació de l’autoestima depèn de múltiples factors: biològics (temperament), socials (família, amics, grup…) i emocionals.

Tal i com ja havia exposat el psicòleg humanista Carl Rogers, l’arrel dels problemes de moltes persones deriva de la pròpia infravaloració d’elles mateixes. D’aquí la importància que va agafant treballar i fer èmfasi en l’autoestima, ja que aquesta és una necessitat emocional bàsica per qualsevol ésser humà. En els nens se’ls ha de potenciar ja que estan en procés de creixement i de formació de la seva manera de ser i el seu benestar emocional depèn d’ells mateixos i també de l’entorn familiar i acadèmic que els acompanya. Per tant, l’autoestima és el resultat de la relació entre el caràcter de l’infant i l’ambient en el que es desenvolupa i creix.

Autoestima i desenvolupament

potenciar autoestima infantilL’autoestima és, doncs, un element bàsic en la formació personal i emocional dels infants. Del seu grau d’autoestima dependrà el seu desenvolupament com a persona, l’assoliment dels aprenentatges, l’establiment de les relacions, les activitats i, sobretot, la construcció de la pròpia felicitat. Una bona autoestima ajudarà al nen o nena a tenir un millor rendiment acadèmic, a millorar les seves relacions socials, a vèncer les inseguretats i a tenir una bona salut emocional.

L’autoestima es basa en dos aspectes fonamentals: la sensació de sentir-se únic i valuós i el sentiment de sentir-se capaç. És una peça fonamental en la construcció dels pilars de la infància i l’adolescència. No és una assignatura que s’aprèn a l’escola, es construeix dia a dia, a través de les experiències, les relacions personals d’acceptació i confiança. Un infant amb una bona autoestima se sent competent, valuós, útil… Se sent responsable, més tolerant a les frustracions i limitacions, més empàtic i, sobretot, més segur de sí mateix. Una bona base emocional, amb una bona autoestima li permetrà confiar en les seves possibilitats, relacionar-se amb més facilitat i de forma adequada, comunicar-se amb fluïdesa i, sobretot, respectar-se com a persona.

Al contrari, un infant amb l’autoestima baixa, està neguitós, poc segur, desorientat, no confia en les seves pròpies possibilitats, s’infravalora, es limita, té una falsa imatge de si mateix, no es relaciona amb normalitat, es frustra amb facilitat, nega freqüentment  (no puc, no sé, no sóc capaç) i, en definitiva, ni es valora ni s’accepta a sí mateix.

Cal estar alerta i saber veure certs indicadors dels infants amb baixa autoestima. Per exemple: ser massa crític amb un mateix, ser molt perfeccionista, tenir por a equivocar-se, ser molt sensible a la crítica i poc tolerant a la frustració, tenir la necessitat d’agradar sempre als altres, de cridar l’atenció…

Com es construeix l’autoestima?

com impulsar autoestima fillsEl factor que incideix més directament en l’autoestima és la qualitat de les relacions entre els infants i aquelles persones que tenen un paper important en la seva vida. Aquí hi juga un paper determinant la comunicació, tant la verbal (allò que diem amb paraules) com la no verbal (allò que sentim i no expressem amb paraules). Cal tenir molt en compte la comunicació no violenta i no verbal, ja que no ens comuniquem pel que diem sinó pel que sentim. Les paraules tenen poder, però cal que vagin acompanyades de veritables sentiments. No és el mateix dir “Ets un desastre!” que “De vegades et costen les habilitats motrius o d’organització”. No és el mateix dir que el nen “és agressiu” que “a vegades actua de forma poc tolerant”. “Ets tonto” no és el mateix que “Està aprenent a viure”.

Però, quin paper tenen els pares, educadors i mestres  en tot això? Poden ajudar a construir un dels pilars fonamentals de la infància i l’adolescència? D’ells depèn l’autoconcepte que els seus fills s’aniran creant. Per aquest motiu, us deixo alguns consells per ajudar als nostres infants a enfortir la seva autoestima i a fer-los emocionalment més sans:

  • Crear una base afectiva segura. Establir un vincle afectiu fort amb els pares , sobretot amb la mare. Aquest aferrament ha de ser positiu i segur.
  • Tenir-los en compte i dedicar-los el nostre temps de manera exclusiva.
  • Corregir els seus errors però des de l’afecte i l’estima, no des de la ira ni jutjant.
  • Fer-los assumir tasques de casa, adequades a la seva. D’aquesta manera també farem que contribueixin en ajudar en el dia a dia.
  • Fer-los adonar de les seves fortaleses i capacitats, no només de les seves limitacions.
  • Evitar les comparacions entre nens/es ja que tots són diferents, sobretot entre germans/es.
  • Generar un bon ambient a casa per tal de poder compartir moments del dia conjuntament.
  • No etiquetar-los, com ”desastre”, “caos”, “tonto”…
  • Evitar els missatges en negatiu –“No ho fas bé”– i canviar-ho per missatges més positius: “Si ho fas d’aquesta altra manera segur que va bé”.
  • Reforçar positivament quan fan les coses ben fetes.
  • Establir límits clars i sé conscients.
  • Valorar l’esforç, no els resultats.
  • No sobre protegir perquè això fomenta la inseguretat i la dependència.
  • Validar les seves emocions i respectar-les.
  • Transmetre afecte a partir de carícies, físiques (una abraçada, un petó,…) o emocionals (“t’estimo”…).

No cal oblidar que si donem oportunitats als infants de provar i fer per ells sols, encara que s’equivoquin, estarem donant oportunitats de sentir satisfaccions personals, de sentir-se amb capacitat. Estarem potenciant la seva autoestima. Ells haurien de poder fer les coses con creuen, com  poden, com saben, com aprenen, com han observat … I si s’equivoquen, els adults estarem allà, acompanyant-los en el seu procés i ajudarem a tolerar la frustració.

Amb tot, però, si un nen té molts problemes d’autoestima i inseguretat, és important derivar-lo a un tractament específic amb un especialista.

Ja ho deia Jean- Jacques Rousseau: “Estem tan obsessionats per crear la bombolla del benestar adult que se’ns ha oblidat la importància de sembrar l’autoestima en els nostres infants.”

  1. Laura coll, m’ha agradaria tenir permís teu per poder utilitzar algun fragment d’aquest interessant article, per el meu treball de màster de coach que estic realitzant, amb el tema de la dislèxia i la emoció que comporta els nens dislèctics.

    Reply
  2. Hola, Agnès!
    Encantada de que el trobis interessant i que et pugui ser útil en el teu treball de màster. Oi tant, que en pots utilitzar algun fragment. en el teu treball sobre dislèxia i emoció. Si creus que et puc ajuudar en alguna cosa, no dubtis en dir-m’ho.
    M’agradaria poder veure el teu treball.
    Una forta abraçada,

    MOlta sort!

    Laura Coll

    Reply

Leave a Reply

Your email address will not be published.