Publicitat
Publicitat

Prou d’arbres (genealògics) a l’aula!

arbre genealògic

(c) Llar d’Infants Bondia

Una mica com a tothom, ens agraden els arbres als boscos, a les places, a les voreres, als jardins i fins i tot als balcons, però comencem a estar una mica farts dels arbres (genealògics) a les escoles! Per què? Ara us ho expliquem…

Arriba una certa edat (acostuma a ser cap als tres anys) en què els infants, vagin a l’escola que vagin, començaran a treballar la família a l’aula i seguiran fent-ho durant anys i panys: presentació de la família de manera distesa als companys de classe des de ben petits, presentació una mica més extensa i formal de cara als anys següents (amb arbre genealògic pel mig, gairebé sempre), treball de la família a classe de castellà (pels volts de primer de Primària), treball de la família en anglès (pels volts de segon de Primària) i així anar fent (les professions dels pares, on vivim, qui fa les feines de casa, i totes les preguntes hagudes i per haver per tal que els petits, i no tan petits, treballin gairebé qualsevol tema des de la perspectiva de la família que és, en definitiva, el primer agent socialitzador de l’infant).

Quina cosa més bucòlica i quina manera més bonica de treballar gairebé qualsevol tema que es vulgui treballar, oi? Ja siguin els tipus de peixos del Mediterrani –preguntant a pares i germans quines espècies coneixen–, o el consum elèctric de la llar, passant per un ampli ventalls de costums, gustos i disgustos familiars, qualsevol tema pot tenir com a punt de partida l’entorn familiar. Aquesta és, sens dubte, una manera ideal de tractar qualsevol àrea d’interès, ja que és una manera de treballar-la des de casa, des d’allò que l’infant coneix i estima…

Ara bé, què passa quan volem treballar els temes típics de l’aula des d’una perspectiva propera als infants, però no ens hem preguntat primer per la realitat dels nostres alumnes? Sabem quina és la seva realitat familiar? En coneixem els matisos i les tensions? Hem tingut en compte com pot afectar-los treballar amb unes pautes tan rígides com un arbre genealògic, un qüestionari ple de pautes (sobre a qui cal fer cada pregunta) o un vocabulari limitat a una sèrie de rols familiars?

Treballar la família a l’aula (i treballar els temes de l’aula des de la realitat familiar) és quelcom positiu i necessari, però és imprescindible fer-ho tenint en compte la diversitat familiar, i que aquesta diversitat familiar sigui treballada amb naturalitat per part del professor i de cara a tots els alumnes: no s’hi val que tota la classe faci un arbre genealògic i es reparteixi una fitxa diferent als alumnes que tenen una situació familiar diversa, o que només a alguns se’ls expliqui com es diu família enllaçada en anglès! Es tracta de cercar la inclusió de tots els models familiars a l’aula, no només la seva integració (no, no és el mateix).

inclusio

(c) @rogerrullu

Per sort, són molts els educadors que ja tenen en compte aquest fet i ofereixen tasques com fer un dibuix lliure o una redacció sobre el nucli o nuclis familiars de cadascú, qüestionaris en què es demana que es pregunti això o allò altre a algun membre de la família (sense especificar quin) o professors que, a l’hora de treballar el vocabulari de parentiu, no només tenen en compte els rols familiars tradicionals, sinó que, per exemple, ensenyen a tots els seus alumnes el vocabulari de les famílies enllaçades (els d’anglès, sobretot, ja que tenen la sort de tenir una pila de vocabulari sense connotacions terrorífiques).

Alguns van encara més enllà i reforcen positivament la diversitat familiar, al temps que alimenten la creativitat i donen cert protagonisme a un o altre alumne segons la temàtica o la situació concreta: de quina manera podríem diferenciar lingüísticament una mare d’una altra en una família amb dues mares? Quina és la diferència de despesa energètica entre les dues llars dels alumnes que viuen en més d’una casa? Què sabem del país d’origen dels infants adoptats de l’aula? Què ens poden explicar del segle passat els alumnes que viuen amb els seus avis?

Malauradament, no tots els professors poden dedicar el temps que caldria a aquests temes i alguns potser ni tan sols els han tingut en compte, per això, avui, consell de supervivència: abans de començar el curs o cada vegada que veieu a venir que sortirà el tema (i sortirà més d’una vegada, creieu-me), parleu amb el docent, porteu-li, si s’escau, el dibuix de la constel·lació familiar del vostre menut i insistiu, feu-vos tan pesats com calgui i deixeu-li clar que esteu treballant per tal que el vostre fill visqui amb normalitat la seva situació familiar (família enllaçada, monoparentalitat, homoparentalitat, adopció o la que sigui) i que necessiteu la seva col·laboració per aconseguir-ho, perquè la vostra tipologia de família no quedi invisibilitzada, perquè el vostre petit en pugui parlar amb naturalitat amb els companys… Feu el que toqui, feu-li una mica la rosca fins i tot (encara que estigueu enfadats després d’haver rebut el tercer arbre geneàlogic del curs –exagero!-), el que vulgueu, però feu-ho, perquè només d’aquesta manera serà possible que, de mica en mica, els docents que encara no ho fan integrin la diversitat familiar a l’aula i, un dia, fins i tot la hi incloguin amb naturalitat.

I tot plegat perquè, com diu la psicòloga Ester Mullera, citada per Ainhoa Boix en el seu article Educar en la diversitat familiar: els nens viuen amb normalitat la seva realitat, “però això no significa que no se’ls hagi d’explicar a quina família pertanyen i quins altres tipus de família hi ha”.

Leave a Reply

Your email address will not be published.