Publicitat
Publicitat

Aprendre sense reflexionar és malgastar energia

JÚLIA BERENGUER, Graduada en Educació Infantil i Primària

AprendreAdults i infants aprenem de tantes maneres diferents com pors tenim. És a dir, la forma en la que adquirim habilitats, estratègies o competències (en el cas d’Educació Infantil, capacitats) per resoldre un problema és diversa segons la situació en la qual ens trobem i varia segons la persona, les experiències que hagi tingut i els mestres que l’acompanyin en el procés de descoberta.

Un primer tipus d’aprenentatge és l’experimentació, és a dir, el descobriment a través de tots els sentits d’un objecte.  Aquesta experimentació és la que es duu a terme amb la panera dels tresors, en la qual els més petits descobreixen elements quotidians com ara un raspall, una esponja o una cullera de fusta. També s’utilitza, en el cas de nens més grans i adults, quan no coneixem un objecte –n’és un bon exemple les joguines que ens porten els Reis– o necessitem explorar-lo per, seguidament, poder resoldre una situació difícil. A tall d’exemple, quan comprem un robot de cuina o qualsevol altre estri o objecte, en comptes de llegir-nos les instruccions, decidim tocar i retocar per tal de descobrir-ne totes les possibilitats. Així, doncs, infants i adults experimentem per aprendre i conèixer el que ens envolta.

La repetició, tot i ser un model més tradicional (encara que tradicional no significa que avui en dia no s’utilitzi), també és una forma d’aprenentatge que es basa en fer reiteradament la mateixa operació o tasca. Aquest model s’acostuma a utilitzar quan els infants aprenen les taules de multiplicar, ja que aquestes són complicades i difícils d’aprendre íntegrament sense una pràctica constant. Al mateix temps, els petits –i no tant petits– els encanta repetir una mateixa cançó, un mateix llibre abans d’anar a dormir i, per tant, cal que com a adults responguem a aquestes necessitats. Per altra banda, cal afegir que la repetició no hauria de ser el model d’aprenentatge base, ja que mentre els alumnes adopten un paper més aviat passiu, els mestres són els conductors del què passa a l’aula.

AprendreA diferència del model de repetició (o memorístic), un tipus d’aprenentatge en el qual els alumnes tenen un paper actiu i el mestre acompanya les ganes de descobrir, l’interès i les curiositats dels més petits és l’aprenentatge significatiu. Aquest es concreta en construir coneixement tot partint dels aprenentatges dels quals ja es disposa i relacionant uns amb els altres, a través de la reflexió, que permet assentar el que es va coneixent. En aquest sentit és una via de descoberta que permet a tots els infants ser capaços de progressar. Es podria sintetitzar l’aprenentatge significatiu com aquell en que som conscients de la descoberta que hem fet, com ara quan els infants van a una granja i veuen, en directe, els animals que hi ha, el que mengen i com els cuiden. Aquests aprenentatges previs els poden aplicar en situacions reals com ara reconèixer els animals que surten en un llibre o bé al jugar simbòlicament a la granja, tot imitant els sons.

Per últim també cal destacar l’aprenentatge per descobriment, en el qual els infants han d’estar predisposats a voler aprendre per tal que hi hagi construcció de coneixement. Aquest model, doncs, parteix de les inquietuds que els infants tinguin i no pas de la imposició del mestre. És per això que a través d’aquest model mai es presenta el contingut en la seva forma final. A la pràctica, el paper del mestre és el d’engrescar, motivar i acompanyar en la descoberta, enlloc de recitar el contingut.

Un cop ens hem fet una idea d’alguns dels models més importants de l’aprenentatge, cal puntualitzar que no hi ha un model concret que ens porti a una educació de qualitat.

A la pràctica, es combinen diferents models segons les situacions educatives, les característiques dels infants i del context, l’estat emocional dels infants i, evidentment, segons el tipus de mestre que hi hagi a l’aula. Tot i que els factors que intervenen són diversos, cal tenir present que la educació d’avui en dia, com diuen la majoria de pedagogs, s’ha de basar en la participació activa de la quitxalla, que ha de ser la protagonista en la construcció de coneixement, amb l’objectiu últim de ser persones honestes, amb valors democràtics i que puguin conviure en la societat que els envolta.

 

Leave a Reply

Your email address will not be published.