Publicitat
Publicitat

L’escriptora sabadellenca Anna Fité publica ‘El Pixaner’ i ‘La Mare Noel’, dos nous títols de la col·lecció ‘I si…?’ Els contes proposen alternatives divertides i plenes d'humor a tradicions i personatges populars

Anna Fité publica 'El Pixaner' i 'La Mare Noel'

L’Anna Fité, amb les seves dues novetats nadalenques | (c) Petit Sabadell

MARC SABATER

Potser el Pare Noel no va ser ben bé com ens diuen. I és probable que el caganer del pessebre gaudeixi d’una fama totalment immerescuda. Si més no, aquest és el punt de partida dels dos llibres adreçats als primers lectors que l’escriptora sabadellenca Anna Fité acaba de publicar dins la col·lecció ‘I si…?’ de l’Editorial la Galera. Es tracta de La mare Noel i El Pixaner, dos nous títols d’aquesta sèrie dedicada a buscar alternatives divertides i un punt esbojarrades a personatges i tradicions que semblen inamovibles però que, en realitat, han anat passant –i canviant– de generació en generació. Per raons òbvies, l’aparició d’aquestes novetats s’ha fet coincidir amb el Nadal sumant-se als ja existents: Sant Toni i el gat, aparegut per Sant Jordi; i La Ratolineta Pérez, publicat el setembre.

El Pixaner planteja la possibilitat que aquest personatge tingui més mèrit que el caganer malgrat que, precisament pel que va fer, no aparegui, o no sigui indispensable, al pessebre. El conte de l’escriptora sabadellenca té un fins i tot un punt escatològic, “però és que el propi personatge ho és”, al·lega. “A Catalunya tenim molt interioritzat el concepte del caganer i el pixaner és més light i, d’altra banda, jo soc de l’opinió que són els condicionants socials que donen un sentit o un altre a les paraules“, afegeix. Al conte, de fet, aquesta situació es tradueix en què els nens accepten amb normalitat les habilitats del protagonista a l’hora de fer un riu, en contraposició als grans.

Pel que fa a La mare Noel, d’altra banda, Fité planteja una relectura d’un mite que, segons confessa, li agrada molt. “Les tradicions no són de ningú, per bé que se celebrin més a un lloc que a un altre, però vivim en un món multicultural i és un plaer poder gaudir de tantes tradicions. Per això, per mi, el Pare Noel no és cap competidor dels Reis. Simplement, es parteixen la feina i no em suposa cap problema fer un conte sobre aquest personatge”, explica.

Malgrat que, especialment en aquest segon cas o a La Ratolinera Pérez, el joc que proposa la col·lecció ‘I si…?’ sembla tenir una intencionalitat molt connectada amb reivindicacions de gènere ben actuals, els contes “no tenen aquest objectiu”, explica la seva artífex. “No es tracta de buscar un contrari als personatges sinó de trobar alternatives a les seves històries i plantejar possibilitats des del respecte i el sentit de l’humor“, justifica tot i reconèixer que “com que cadascú té una manera de veure el món, existeix la possibilitat que aquest objectiu més polític surti automàticament sense plantejar-lo”.

La col·lecció “I sí…?’ ha tingut una molt bona acollida entre els lectors des de la seva creació, fa uns mesos a idea de David Monserrat, editor de La Galera. Això explica que en menys d’un any ja se n’hagin publicat quatre títols (el primer dels quals ja ha assolit la segona edició) i n’hi hagi dos mes pràcticament a impremta: El Caputxet Verd i un del qual només es pot dir que “passa a la Mancha”, desvetlla Fité que també té, ja, dos encàrrecs més pels quals està buscant els personatges o històries adequats. En alguns casos, els títols s’editen també en castellà i en d’altres, com és el cas del Pixaner, només en català. Els dibuixos de la col·lecció són de Cuchu, el nom artístic de la il·lustradora rubinenca Sònia González. “Hem tingut la gran sort d’entendre’ns molt bé i els textos es complementen a la perfecció amb els dibuixos que fa”, assenyala Anna Fité.

L’escriptora sabadellenca ha fet de la literatura infantil i juvenil el seu principal camp d’actuació, juntament amb la divulgació de contes clàssics. A més d’aquesta col·lecció, té en ple rendiment d’altres títols com Zoomwatts (2012), que ha arribat a la cinquena edició; Xala, va! (2016), que va per la quarta i Voilà, els besnéts del gat amb botes (2017), que ha arribat a la tercera edició ràpidament i s’ha traduït al castellà.

Leave a Reply

Your email address will not be published.