Publicitat
Publicitat

Com ajudar els nostres infants a trencar la seva zona de confort

trencar zona de confort

L’autor Gregory Cajina, autor de Trenca la teva zona de confort, ens explica com trencar la nostra zona de confort, és a dir, aquest espai on s’emmarca la nostra vida quotidiana, on ens sentim segurs, còmodes, però que, a la vegada, ens impedeix arriscar-nos i viure sense límits, per por a tot allò que no controlem.

Per poder aconseguir-ho cal canviar l’educació dels més petits. Des de la infància i fins l’adolescència cal ajudar als nens a assumir la seva pròpia responsabilitat i a trencar amb la seva zona de confort, respectant uns límits. El millor llegat que els podem deixar  als nostres fills és l’autoconfiança de saber que dins del  seu caparró hi ha tots els recursos i estratègies per buscar i aconseguir tot el que necessiten. Cal ajudar-los a ser capaços de resoldre problemes de la vida quotidiana, d’assolir nous reptes, de reinventar-se, a saber mirar des de diferents punts de vista. Això, els ajudarà a créixer com a persones i a afrontar la vida amb més tolerància i empatia.

Com ho podem fer?

Hem de fer infants independents, lliures, responsables, autònoms i feliços. Per això hem de fomentar la creativitat, l’experimentació, el risc controlat..

Cal deixar que provin, que experimentin per ells mateixos… No limitar-los, ni frenar els seus avenços i descobriments.  Quan un nen de tres o quatre anys ens pregunta si pot saltar des d’una determinada alçada, la nostra resposta automàtica és un ‘no’. Però li hem de deixar que ho provi. Hem de deixar que comprovin per ells mateixos la seva fortalesa i limitacions. El més segur és que, si cau, ni tan sols plori, ja que ha estat una decisió seva i per tant la seva responsabilitat.

No cal ni és bo, sobre protegir tant als nostres fills. Cal que aprenguin dels seus propis riscos i decisions.

Un infant s’ha d’embrutar per aprendre a integrar-se i a descobrir, s’ha de fer mal per aprendre a tenir cura d’ell mateix, ha d’aprendre a arriscar-se, a aixecar-se, a espavilar-se quan se li perden tots els cromos, les xapes, a gestionar les seves pròpies emocions, a tolerar els seus fracassos…

“Hem d’educar als nostres fills perquè afrontin la vida, no per passar exàmens, que arrisquin, que siguin responsables amb les seves decisions, tolerants, però sobretot, feliços i lliures.”

Un altre factor important per al seu creixement integral, és que se sentin estimats i no envoltats de coses. Moltes vegades els adults volem suplir l’absència d’afecte amb coses materials. Cal ser molt curós en aquest aspecte: és importantíssim que durant la infància se sentin estimats, notin la calidesa, l’amor, el sentiment, la comprensió de l’adult. I compte que l’absència estant present fa tan mal com una agressió i, això no ho esmena cap regal!

zona de confort I, com no, els nostres infants, el que necessiten és temps, el nostre temps, però temps no tant de quantitat sinó de qualitat. Passar temps amb els nostres fills ens ajudarà a detectar aquelles virtuts i talents que tenen i a veure’n les seves limitacions. El que més necessiten i volen els nostres fills és el nostre temps, compartit, d’oci, d’experiències conjuntes per créixer de la mà, acompanyats per aquelles persones que més els estimen.

Al seu costat i observant descobrirem en allò en què despunten, en què gaudeixen, allò que els fa sentir millor… I així els donarem allò que necessiten per desenvolupar els seus talents i no els condemnarem en convertir-se en allò que nosaltres o la societat vol que siguin. D’aquesta manera estarem fomentant, potenciant i descobrint quines de les vuit intel·ligències múltiples establertes pel psicòleg Howard Gadner presenta el nostre fill o filla. Només cal observar com juguen i adonar-nos dels  diferents talents naturals que demostrin. Cal observar la seva empatia o simpatia (amb sí mateixos i amb els altres), el seu llenguatge, la seva destresa, l’ús de la seva capacitat motora, la seva curiositat i estima per la naturalesa, l’habilitat artística (pintura, arquitectura, escultura…), la seva habilitat musical o capacitat visual, etcètera…

Hem d’educar als nostres fills perquè afrontin la vida, no per passar exàmens, que arrisquin, que siguin responsables amb les seves decisions, tolerants, però sobretot, feliços i lliures.

Tagged with

Leave a Reply

Your email address will not be published.